Segueixen els sensuals i inspirats poemes de "Iris i l'amor"
“Ara els colors s’apaguen i es dispersen,
l’oreig a poc a poc la veu modula
i dóna vida al cor i el desempolsa.
La nit ha de venir per testimoni
de l’amor que se’ns dóna per ofrena.
Quan ell s’apropi jo sabré lliurar-m’hi
sentint les seves mans a la cintura,
com les dels segadors damunt la garba.
Jo seré espiga, peix, dona i sirena
lligada dins la xarxa que ell em llenci.
L’aroma de la mar és acre i fina,
i em diu que ell és aquí, que va apropant-se,
que avança suaument sobre les ones
sense vaixell, que el cor li fa de vela”.
M.Angels Vayreda
"Iris i l'amor"
Pintura de J. W.Waterhouse
Quina bellesa: paraules i imatge :)
ResponEliminaÉs preciós! Evoca unes imatges encisadores...
EliminaGracies per la visita!
Precioso!
ResponEliminaSi que lo és. Me alegra que te guste, Ada.
Elimina