dijous, 9 de febrer del 2012

"CANCIÓN DE INVIERNO" de Juan Ramón Jiménez

Amagats, qui sap a on, els ocells al hivern canten, canten...


Cantan. Cantan.
¿Dónde cantan los pájaros que cantan ?
Ha llovido. Aún las ramas
están sin hojas nuevas. Cantan. Cantan.
los pájaros. ¿En dónde cantan
los pájaros que cantan ?
No tengo pájaros en jaulas.
No hay niños que los vendan. Cantan.
El valle está muy lejos. Nada…
Yo no sé dónde cantan
los pájaros (cantan, cantan),
los pájaros que cantan.

Juan Ramón Jiménez 

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

8 comentaris:

  1. fanal blau9 de febrer del 2012, a les 2:12

    La veritat és que, tot i l'hivern, els ocells estan apropet i continúen refilant cada matí.
    Els que no estan engabiats, uns emigren cap a zones més càlides, i els que no els cal, es queden per aquí. I canten, la veritat és que canten.
    Aquest pitroig fa cara de fred!

    Quants anys feia que no llegia Juan R. Jiménez.
    M'ha fet gràcia i tot! :)
    Bona nit, Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog9 de febrer del 2012, a les 23:58

      A casa hi ha uns quants ocells que venen al pati a picossejar menjar que els poso. Em fan molta gracia quan es veig, no sé quins ocells son, però no els he sentit mai cantar.
      Jo tampoc el llegeixo sovint a JRJ, però de tant en tant ve de gust, i aquest poema és molt bonic.
      Bona nit, Fanalet!

      Elimina
  2. Quadern de mots9 de febrer del 2012, a les 8:11

    Cada dia els hi deixo trossets de pa i, sí, canten, canten de contents :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog10 de febrer del 2012, a les 0:01

      Oh, quina sort! els meus ocells no canten. :-(
      Pot ser no els agrada el que els hi poso...però ben bé que s'ho mengen

      Elimina
  3. sargantana9 de febrer del 2012, a les 8:33

    potser no els veiem, pero els sentim
    fin i tot a la ciutat

    bon dia, Gloria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog10 de febrer del 2012, a les 0:03

      Jo si que els veig, cada dia al pati, tot i que se'n van de seguit quan em veuen. Ara aquests no canten ni tan sols fan piu-piu

      Elimina
  4. PS9 de febrer del 2012, a les 13:32

    Aquest hivern tinc un pit-roig mig adoptat, jo li deixo engrunes i ell m´alegra els matins.
    Em sembla naïf la poesia de Juan Ramón Jiménez, em transporta a l´infantesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog10 de febrer del 2012, a les 0:16

      El pit-roig és un ocell molt graciós i molt bufó. Els del meu pati, pobrets, són marronets i no tenen rés d'especial però també em fa alegria veure'ls.
      Veig que JRJ és un poeta que evoca records!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)