Aquesta aranya sinistra,
poderosa en els racons
amb els ulls massa rodons
dalt del cap de color bistre,
poderosa en els racons
amb els ulls massa rodons
dalt del cap de color bistre,
espera mosques que topen
contra els vidres a l'atzar...
Són plenes d'enyor de mar
les aixetes que degoten.
contra els vidres a l'atzar...
Són plenes d'enyor de mar
les aixetes que degoten.
En cuines mig despintades
hi ha daurades esventrades
amb julivert al musell.
hi ha daurades esventrades
amb julivert al musell.
navegant pel cel benigne
es disfressa de vaixell.
Mercè Rodoreda
M'acabes de descobrir la Rodoreda poetessa. Quina cuina!!!
ResponEliminaI a mi també!
EliminaTinc que aconseguir el llibre de poemes de la Rodoreda. A mi també m'agrada molt!
EliminaBona nit, boniques!
Uau, m´ha encantat tot! Tampoc coneixia els poemes de la Rodoreda, quina força, la mateixa que els seus escrits. I la cuina...quina passada de foto.
ResponEliminaEspero més poemes rodoredians Glòria, gràcies!
Hola, Pais! És molt bona fent poesia la Rodoreda, encara que em penso que només te un poemari. Ho haurem d'esbrinar!
EliminaVeig que la cuina us agrada molt. Realment és una foto magnifica.
La Mercè és molta Mercè Rodoreda. A la prosa i a la poesia.
ResponEliminaQuina gran escriptora!
Si que és ben bonica la foto; potser les que calcem uns quants anys encara en recordem alguna d'aquestes...:)
Bona nit compartidora de tresorets de poesia!
Gran escriptora, ja ho crec!
ResponEliminaDe cuines com la de la imatge en recordo alguna. Sincerament, m'agrada estèticament, però no la canviaria per la meva, tan pràctica.
M'encanta compartir poemes. Com a tu! ;-D