dijous, 2 d’agost del 2012

" AGOST " de Joan Teixidor

Teixidor ens explica una manera ben plaent de passar una tarda d'estiu, i que a ell l'inspirà aquest bell sonet.



Tarda d'estiu, les immòbils cortines
guarden el cos sobre el llit despullat.
Hores de sol que s'aplomen, veïnes
lla de la cambra, camp ras arborat.

Ulls pacients que segueixen l'avara
paret de calç i el vermell cobrellit;
verge pagesa que en l'ombra s'empara,
seien de balca on dorm el vestit.

Sobre els llençols un parterre de roses,
ombra daurada en el camp massa blanc,
punta, coixí, on la galta reposes.

Deixa que et miri en la llum estremida
que s'arborava en el pit i en el flanc,
mentre el meu cor et cridava a la vida.

                                              Joan Teixidor
                                                 "Camí dels dies"




Pintura: Joan Marti Arbonès

8 comentaris:

  1. Oh!! jo també en vull un (de sonet)...

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. Teixidor és un poeta que m'arriba, no és que el conegui molt, però gairebé tot el que he llegit d'ell m'ha agradat.
      Petonets, bonica!

      Elimina
  3. " Mentre el meu cor et cridava a la vida"...Molt bonic.
    Petonets.

    ResponElimina