"FARÉ VACANCES" d'Ovidi Montllor

Avui, aniversari de la mort d'Ovidi Montllor -fa 20 anys que fa vacances- acaba l'any a ell dedicat, però serà sempre present en el nostre record mentre ens acompanyin els seus poemes i la seva música.
Aquí el poema cantat per ell.

Tot ben senzill i ben alegre.
Em creureu mort. Jo no hauré mort.
Faré vacances!
El color negre que m'estime,
se'n vindrà amb mi.
Jo sol de negre!
Beveu conyac, i vi, i caçalla,
i, si m'arriba el pressupost,
beveu bon "whisky".

Ràpidament, em boteu foc.
Sóc valencià!
I amb una capsa de cartó,
si no és molèstia pels amics,
fiqueu la pols d'un servidor,
i el millor llibre de poemes
d'aquell poeta que creieu.

Es per anar passant l'estona
amablement.
I al mateix temps, aprendre, viure,
conèixer coses i més coses
per a la propera cançó a fer.

Porteu-me a Alcoi, que és el meu poble
i allà on comença el "Barranc del Cinc",
prop d'un romer, deixeu-me ja.
Així tindré l'aroma bo.
I a prop també del rierol.

Així a les nits, amb la quietud
vindrà la música.
Mireu també de fomentar
els berenars a la muntanya.
S'aproparan per fi a mi
dolces xicones.
I despistant, com qui no vol,
alçaré els ulls i entrant pel peus
arribaré fins al seu cor.

Res d'adéus ni de records.
Vaig de vacances!
Qualsevol dia impensat,
us tornaré a emprenyar
amb les darreres
cançonetes.
Potser d'entrada us estranyeu,
bé pel físic o la veu.
Però seré altre cop jo.
Doncs com el mestre Maragall,
també crec jo amb la resurrecció
de la carn. 

Seré més jove i tornaré a estimar
a cada instant.
Ai les xiquetes!Ai les donetes!
Ai quines joies!
I si per cas, jo no ho crec pas,
encara dura la vida dura,
doncs altre cop de part dels bons,
segurament, com sempre passa,
els hi diran que som dolents. 

De part del bons fins a la mort!
Però llavors, no em moriré:
faré vacances.

                Ovidi Montllor