Una versió del Parenostre, adaptada als interessos dels treballadors de "La Blava". Un picada d'ull en un moment en que les versions d'aquesta oració estan d'actualitat.
Pare nostre que esteu en el cel,
sia augmentat sovint el nostre sou,
vingui a nosaltres la jornada de set hores,
faci’s un xic la nostra voluntat
així com la d’aquells que sempre manen.
El nostre pa de cada dia
doneu-nos-el més fàcil que no pas el d’avui,
perdoneu els nostres pecats
així com nosaltres perdonem
els dels nostres encarregats
i no ens deixeu caure a les mans del director,
ans advertiu-nos si s’apropa.
Amén.
M. Martí i Pol
"La fàbrica"
Un clàssic, ja aquest parenostre... ;)
ResponEliminaHo és, però de tant en tant convé refrescar-lo.
EliminaUna bona versió. Una mica sindicalera.
ResponEliminaCuriosament d'aquesta ningú no va fer-ne escarafalls, com ha passat amb el "Mare nostra".
La feina en una empresa tèxtil devia de ser angoixant, tot i que La Blava sembla que no era de les pitjors, al menys mentre Tecla Sala la presidia.
EliminaEl Parenostre de Martí i Pol és força considerat i respectuós.
És molt i molt bo! M'agrada més que l'altra versió de la que es parla tant ara.
ResponEliminaA mi també, Helena. Tot i que aquest "Mare nostra" que ha portat tan de rebombori em sembla poc respectuós, però no blasfem.
EliminaMartí i Pol sempre respectuós...
ResponEliminaPetonets.
Sovint té una fina ironia molt intel·ligent.
EliminaPetonets!
Amb el teu permís, Glòria, et recomano.
ResponEliminaQuina mala memòria que tenen els polítics, per no dir excés d'incultura.
Gràcies per aquest bloc preciós.
Teresa, tens el meu permís i el meu agraïment!
Elimina:-)
M'afalaguen les teves paraules, m'estimulen a continuar el blog.
No el coneixia. Està bé, em sembla respectuós.
ResponEliminaSi, parodia l'oració amb una certa dosis d'humor però amb molta consideració.
Elimina