Va començar a l'ombra de plàtans i til•lers
ciutadans, i al vell claustre que enjoiaven cireres
un cop l'any, i ginesta.
Durava encara quan,
campaneta de plata, la veu clara dels néts
ens abocava a doll l'aigua de la infantesa
als càntirs del record, i la tendresa nova
amb frescor de rosada pellava les ferides
del temps.
Encara dura, com una melodia
trobada en vells papers, i no sencera,
adaptada amb esforç, perquè no es perdi
Per a veu i record.
M. Àngels Anglada
Pintura: Inma Soler
No és gens fàcil que duri tant... però en aquest poema ho sembla!
ResponEliminaNo és fàcil, tot és fruit de l'amor, la comprensió i la sinceritat.
EliminaPer a poesia i memòria.
ResponEliminaSón amors que deixen petjada.
EliminaVeu i record. Pau a l'esperit.
ResponEliminaUn amor per sempre. I això és molt bonic, el que tots sommiem.
EliminaUna història d'amor, etern...Molt bonica!
ResponEliminaPetonets.
Si que són bonics aquests amors que duren, més ara que se'n troben pocs.
EliminaPetonets!
Quin amor tan bonic!, els vells amants...
ResponEliminaSón entendridores aquestes parelles. I envejables.
Elimina