La sempre deliciosa poesia de Rosa Leveroni evoca uns paisatges plaents on encaminar les nostres passes. Compartim, doncs, aquest encantador passeig i tan bell poema.
Plau-me seguir els camins que els camps parteixen,
ignorant cap a on van,
amarats d'un perfum de terra molla
i d'un errívol cant.
I prenen uns colors de coure càlid
d'un bes del sol ponent,
i celen amb amor, sota les branques,
el festeig de la gent.
Plau-me seguir els camins que per la vinya
s'enfilen costa amunt,
i tenen per la set i la mirada
un bell gotim a punt.
Plau-me seguir els camins entre pollancres
vetllant un rierol,
i coneixen el vol de les becades,
el joc de pluja i sol...
Amo tots els camins, fins els més aspres,
mentre siguin oberts
i posin tremolor de fruita nova
als meus sentits desperts.
Rosa Leveroni
Ens cal tenir els sentits ben desperts.
ResponEliminaEls sentits ben desperts per copsar la bellesa que hi ha arreu. Com tu fas, Consol.
EliminaPlau-me llegir els poemes que ens llegà la Leveroni.
ResponEliminaSón poemes molt bonics tots ells, Leveroni, el d'avui molt visual, amb imatges molt belles.
Eliminael compartim amb molt de gust el poema , moltes gràcies Glòria !
ResponEliminaGràcies, a tu, Elvira, i a les teves visites que sempre són un plaer.
EliminaA mi també m'agradaria passejar-me per aquests bells camins...Bonic el poema.
ResponEliminaBona Pasqua, Glòria.
Sobre tot ara que ve la primavera dóna gust un passeig vora el rierol, prop de la vinya.
EliminaLa Natura -i la Leverioni- ens convida
:-)