Entre el diàleg dels pins i la mar
el teu silenci acompanya el paisatge.
Si aquesta trena que et vola a l'atzar
té la color més gentil de la platja, el gessamí que ara portes al pit
posa un perfum en la tarda daurada,
i es fa sensible en aquella alenada
la lleu aroma del teu esperit.
Marià Manent
Dolç i preciós...
ResponEliminaSi, Carme.Trobo a Manent un poeta molt elegant, m'agrada tot el que he llegit d'ell.
EliminaLa platja, la trena, el gessamí, el pit...
ResponEliminaTot lligat amb una gran sensibilitat i amor envers l'estimada.
És un poema tendre, sembla que parli un amor adolescent, oi?
EliminaPreciós i les trenes m'encanten...
ResponEliminaPetonets , Glòria.
Tu també en duies, oi M.Roser? Ha de ser bonic que la persona que estimes et dediqui un poema a les trenes.
EliminaPetonets!
Delicat i sensible.
ResponEliminaSi, Novesflors, és un poema d'amor agradós de llegir, bonic.
EliminaPoema perfumat i tot. Que bonic!
ResponEliminaÉs bonic, visual, amb ritme i perfum, ja no és pot demanar més a un poema!!!
EliminaUna abraçada, Teresa.
Avui ha passat un fet extraordinari: la nostra filla s'ha retallat les rastes, i ens n'ha donat una a cadascun, pare i mare. Ha estat un regal sublim.
ResponEliminaGràcies... t'estimo!
Oh, que bonic, Montse! Un regal i un record sublim, ben cert.
EliminaJo també t'estimo. Una abraçada!