dimarts, 6 d’octubre del 2015

"MARINA" de Apel·les Mestres

Caldes d'Estrac recorda als poetes que hi van fer estada. Un d'ells, el polifacètic  Apel·les Mestres, que s'allotjava a l'Antiga Fonda Borràs. 




La dona del pescador
s'està asseguda a la porta;
tot fent puntes al coixí
canta una cançó tristoia.
De tant en tan guaita al lluny
mar enfora, mar enfora;
confonent-se amb l'horitzó
veu les barques pescadores.

De tant en tant guaita endins
de la casa muda i fosca:
veu l'infant que en el bressol
dorm amb les manetes closes.
En un cel de grana i or
davalla el sol a la posta;
xisclant un vol de falciots
la santa nit dóna al poble.

I en tant el mar, al compàs,
rebolcant-se per la sorra,
canta l'eterna non-non,
la que adorm homes i coses...
Ell que jamai s'ha adormit!
Ell que mai dorm ni reposa!

                 Apel·les Mestres


Pintura: Joan Tuset

6 comentaris:

  1. Quines descripcions de les persones i el mar tan poètiques!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, aquesta dona que, mentre treballa, té cura del nen i està pendent de l'arribada del marit és una imatge molt vívida, molt real i alhora molt poètica.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Ah, aquestes dones valentes, que, amb l'espòs sempre absent, fan girar els boixets i el petit món de casa seva!

      Elimina
  3. Que bonic, t'he dit alguna vegada que m'agrada molt l'Apel·les Mestres???
    El mar mai dorm, però ens fa somniar...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per fi he trobat un llibre de poemes d'Apel·les Mestres! No és gens freqüent descobrir-lo a les biblioteques.
      Tot i que fa poc li ven dedicar una exposició a la Casa de l'Ardiaca està força oblidat.

      Elimina