per a un gravat d’E.C. Ricart
Vénen com a una dansa tranquil·la, com a un
joc
que la tardor vigila;
passa llur jovenesa, segura, sota el foc
dels núvols alts i duu un alè d’argila.
Quan al marge reposen, tenen als dits encara
aquell rou de les vinyes on el setembre lluu;
i pesen
dolçament, com un raïm madur,
sobre la
terra clara.
Marià Manent
Imatge: E.C. Ricart
No els devia quedar cap altre remei que prendre-s'ho com un joc, però eren altres temps.
ResponEliminaEren joves... la joventut pot convertir en joc feines dures. I, segurament, estaven avesades a treballar de valent.
EliminaQuina descripció que fa aquest poema de les veremadores.
ResponEliminaGlops de vi novell.
Manent té una poesia molt elegant, serena, musical; i unes metàfores molt ben trobades.
EliminaDesprés segur que gaudien trepitjant els raïms a les portadores...I potser també s'enduien alguna picada d'abella!!!
ResponEliminaPetonets.
Això si que devia de ser un joc. És feia molta gresca trepitjant raïms!
EliminaSegur que si els picava alguna abella tenien algun remei d'aquells de les avies que els alleuges el dolor.
Petonets!
El jovent tot ho duu endavant.
ResponEliminaQuina força té la joventut... Envejable!
EliminaGlòria, el Marià Manent va viure un temps a l'Aleixar, a prop de Tarragona. Allò que ell va explicar amb paraules, el pintor Joaquim Mir, que també hi visqué, ho va fer amb els pinzells. Primer m'he pensat, al llegir el títol, que el quadre era d'ell, però no, és un altre estil que també m'agrada.
ResponEliminaCom que és un poema dedicat a E.C.Ricart i Nin he buscat una obra d'aquest mateix pintor. De tota manera Mir m'agrada moltíssim vaig veure una exposició fa temps al Caixaforum i vaig al·lucinar. Quin color, quina llum!
EliminaGràcies pel comentari i la visita, Teresa!