Però a vegades dic: la benaurança
és d’aquell que no sent: no creu, no estima,
creix com un arbre que, lliurat de sempre
a ser just ell mateix,
meticulosament ignora
el concepte de bosc.
Res no té i n’és feliç: res no pot perdre.
No es sent tot sol, ell s’ho és tot, i sura.
A vegades ho pens i ho dic.
I ho diu i ho pensa
el mateix mecanisme en forma d’home
que altres voltes et diu:
–“Si no hi ets jo no hi som, torn quan tu tornes.”
Jo em palp el mateix cos: el so és un altre.
Com més visc manco en sé, això me passa.
és d’aquell que no sent: no creu, no estima,
creix com un arbre que, lliurat de sempre
a ser just ell mateix,
meticulosament ignora
el concepte de bosc.
Res no té i n’és feliç: res no pot perdre.
No es sent tot sol, ell s’ho és tot, i sura.
A vegades ho pens i ho dic.
I ho diu i ho pensa
el mateix mecanisme en forma d’home
que altres voltes et diu:
–“Si no hi ets jo no hi som, torn quan tu tornes.”
Jo em palp el mateix cos: el so és un altre.
Com més visc manco en sé, això me passa.
Miquel Angel Riera
Em fa tremolar de sentiment...
ResponEliminaÉs un poema bellíssim. Trasbalsador.
EliminaCosta entendre el sentit. La musicalitat hi és.
ResponEliminaNo són poemes fàcils els d'aquest excel·lent poeta. En aquest en concret m'hi sento una mica identificada: Això me passa.
EliminaÉs una mica allò de no estimar per no patir. I, tanmateix, estimem.
ResponEliminaEl sentiments no són fàcils de dominar, a vegades venen amb tanta força que són ells els que ens dominen.
Elimina