dimarts, 27 d’octubre del 2015

"PERO A VEGADES DIC: LA BENAURANÇA" de Miquel Àngel Riera

Poemes per assaborir, per interioritzar els de Riera. Profunditat i bellesa.






Però a vegades dic: la benaurança
és d’aquell que no sent: no creu, no estima,
creix com un arbre que, lliurat de sempre
a ser just ell mateix,
meticulosament ignora
el concepte de bosc.
Res no té i n’és feliç: res no pot perdre.
No es sent tot sol, ell s’ho és tot, i sura.


A vegades ho pens i ho dic.


I ho diu i ho pensa
el mateix mecanisme en forma d’home
que altres voltes et diu:
–“Si no hi ets jo no hi som, torn quan tu tornes.”
Jo em palp el mateix cos: el so és un altre.
Com més visc manco en sé, això me passa.


                                             Miquel Angel Riera

6 comentaris:

  1. Costa entendre el sentit. La musicalitat hi és.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No són poemes fàcils els d'aquest excel·lent poeta. En aquest en concret m'hi sento una mica identificada: Això me passa.

      Elimina
  2. És una mica allò de no estimar per no patir. I, tanmateix, estimem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El sentiments no són fàcils de dominar, a vegades venen amb tanta força que són ells els que ens dominen.

      Elimina