dimecres, 7 d’octubre del 2015

"VEU DE LLUNY" de A. Ràfols Casamada

En la poesia de Ràfols és freqüent trobar-hi colors, línies i espais, precisament els elements que componen els seus quadres.




mig emboirat
                      el sol
d'un rosa tremolós
vesteix els branquillons
d'un arbre sec 

vidres enllà
silenci o remor
d'altres notes
claror de lluny
                       la veu 

la veu
         com és de prim
el seu relleu
                    però brilla

          A. Ràfols Casamada

Pintura A. Ràfols Casamada
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

3 comentaris:

  1. M. Roser8 d’octubre del 2015, a les 17:25

    Què deu fer primer, els quadres o els poemes???
    Petonets.

    ResponElimina
  2. xavier pujol9 d’octubre del 2015, a les 9:14

    Viure i veure enllà

    ResponElimina
  3. cantireta13 d’octubre del 2015, a les 2:23

    Trucar-se deu ser com aquella llambregada que ens dóna la confiança que havíem perdut en l'amant. Com la llum entre els arbres.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)