Se suicidó
la estatua del dictador.
La estatua vivía en el centro del estanque.
Una noche de viento
la estatua se lanzó al agua.
La estatua del dictador
murió ahogada.
la estatua del dictador.
La estatua vivía en el centro del estanque.
Una noche de viento
la estatua se lanzó al agua.
La estatua del dictador
murió ahogada.
Sólo las gaviotas la echaron de menos.
Gloria Fuertes
Això de ser estàtua t'ha de donar molta torticoli. I afonia. Coses que cauen pel seu propi pes....
ResponElimina:-D
Una mica incomode ser estàtua, però als dictadors els encanten, encara que només serveixin perquè s'hi caguin els ocells.
EliminaLes gaviotes la van trobar a faltar per cagar-s'hi a sobre, no? Molt bo!!
ResponEliminaEls coloms també la van trobar a faltar moltíssim!
Elimina:-)
Pobra aigua!
ResponEliminaSegur que es va contaminar i va acabar sent aigua tòxica.
EliminaSegurament , després del temps que feia que era allà, ja n'estava avergonyida,
ResponEliminai va decidir tirar pel dret...Després de tot, l'estàtua , si que pensava!
Petonets.
Vergonya aliena, segur. Representar a un dictador no és cosa gens agradable.
EliminaPetonets!
Que el fang la cobreixi.
ResponEliminaI descansi sense pau.
I procurarem oblidar el seu nom, encara que es molt dificil d'aconseguir.
EliminaVa caure pel seu propi pes.
ResponEliminaM'agrada això que nomes les gavines la troben a faltar.
Noms per oblidar que no és mereixem cap homenatge ni cap record.
EliminaEls únics que van sortir perden van ser els ocells.