divendres, 12 de juny del 2015

"TANCA'M" de Felícia Fuster

Una veu madura,  impactant la de Felícia Fuster, una veu que avui ens arriba amb força.


Tanca'm, 
tanca'm enfora.
Se'm fon la pell dels dits
de tant jugar 
a pentinar cascades. Busca
les claus pertot arreu
fins al pantà del ànima. No et perdis
entre els paranys de les ullades.
No vull entrar. Tanca'm
amb l'aire dels carrers mal estirats
amb les rodes més folles que no paren
amb el neguit dels avions
sense control, ni cor,
ni llums per l'aterratge.
Tanca'm enfora, si. Em pesa
massa el raïm d'ànimes que duc
i aquests quaranta cors
que no puc empassar-me.
Quants segles he tardat per obrir els ulls...
Quants terratrèmols d'esperances...
Tot em pesa cap dins,
com tu,
com la claror de l'aigua. Sí, tanca'm;
ja sé que hauran de caure'm al damunt
els mons i les taulades
però tant és: porto la rosa
dels vents desesperats a les sandàlies.

                           Felícia Fuster


15 comentaris:

  1. Si et tanco et deixaré la clau a la butxaca, per quan vulguis tornar a entrar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben fet, Xavier. Està bé que donis opció per fer lliurement el que es desitgi.
      :-)

      Elimina
  2. Potència i vitalitat, aquest poema... ja fa venir ganes que et tanquin a fora...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, és un poema amb molta força. A mi em va impressionar la primera vegada que el vaig llegir.

      Elimina
  3. Em pregunto com un poema així no és present a les antologies del Batxillerat, com no s'incliou en antologies, com no es recita en places per a que la clau i el pany es trobin a favor de la poesia. Em pregunto perquè continuen, alguns, fent melics poètics on poder sucar alguns calerons editorials.

    Però t'abraço fortament, i et duc a les sandàlies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així m'agrades, entusiasmada!
      A Felícia Fuster poca gent la coneix, i ves per on, escriu així de bé.
      Coses que passen, interessos creats...

      Elimina
    2. La llegiré a la Primaveral.

      L'Andreu la coneix, però ell sap de tot :-)

      Elimina
    3. Fabulós! El poema s'ho val. Segur que ho faràs molt bé.
      Ja ens ho explicaràs.
      Una abraçada!

      Elimina
  4. Uf, el pes de quan ja ens pesa massa i ja no podem més. Poema colpidor de bona veritat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada cop que el llegeixo me'l faig més meu. Colpidor, si, colpeig molt endins.

      Elimina
    2. Als que tenen orelles, els posa llàgrimes als ulls i punys al baix ventre.

      Petons a totes dues.

      Elimina
  5. Aquestes sandàlies portadores de vents, deuen caminar soles...
    Petonets.

    ResponElimina
  6. Amb la rosa del vent als peus, deu ser més fàcil trobar el rumb.
    Un poema amb molta força!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El rumb no sempre és fàcil de trobar, però el primer pas és el que més costa.
      I ella està ben decidida a fer-lo.

      Elimina