Un poema de Maria Mercè Marçal, sempre amb gran riquesa de lèxic i musicalitat, el d'avui, un sonet anglès, s'inspira en un vers d'un poema de Foix.
Vinguen els rems, que só d'estirp romeva!
J. V. Foix
T'estimo perquè sí. Perquè el cos m'ho demana.
Perquè has vingut de l'ona sense ordre ni concert.
Perquè el brull del boscatge t'enrama la cabana
sense panys ni bernats, en un desvari verd.
Perquè vull. Perquè em xucla la rel de la follia.
Perquè és l'amor, dallat, que ha granat al meu llit.
Perquè duc, ben reblat, el bleix de l'escorpit
que provoca el salobre i encrespa la badia.
Perquè sóc massa fràgil per bastir l'aturall
a la marea viva que em nega a l'endeví.
Perquè sóc massa forta perquè em blegui un destí
que han signat, sense mi, les busques de l'estrall.
Perquè l'aigua més fonda no vol ni pau ni treva
i pregona ben fort que sóc d'estirp romeva.
J. V. Foix
T'estimo perquè sí. Perquè el cos m'ho demana.
Perquè has vingut de l'ona sense ordre ni concert.
Perquè el brull del boscatge t'enrama la cabana
sense panys ni bernats, en un desvari verd.
Perquè vull. Perquè em xucla la rel de la follia.
Perquè és l'amor, dallat, que ha granat al meu llit.
Perquè duc, ben reblat, el bleix de l'escorpit
que provoca el salobre i encrespa la badia.
Perquè sóc massa fràgil per bastir l'aturall
a la marea viva que em nega a l'endeví.
Perquè sóc massa forta perquè em blegui un destí
que han signat, sense mi, les busques de l'estrall.
Perquè l'aigua més fonda no vol ni pau ni treva
i pregona ben fort que sóc d'estirp romeva.
M.M.Marçal
"Sal oberta"
Pintura: F.Ureña
És una meravella...
ResponEliminaHo és, la poesia de M.M.Marçal és magnifica, t'atrapa quan la llegeixes. És una de les grans.
EliminaGlòria, sempre dic que sóc poc poeta. No escric poesia i no en llegia darrerament, però entre el teu blog i d'altres de poesia, m'estic fent un màster. Tots aquests poetes els conec de quan estudiava, però ara m'hi estic endinsant. Gràcies.
ResponEliminaÉs bonic això que em dius, Teresa. M'agrada compartir poesia i m'alegra saber que poc a poc t'hi vas endinsant. Llegir poesia per obligació quan estudies no sempre ve de gust, però ara si ho fas per plaer pot ser molt gratificant.
EliminaGràcies per les teves paraules i la teva visita.
Una abraçada!
Quina preciositat de poema!!!.
ResponEliminaSi, preciós, de dalt a baix. El dos versos primers i els dos finals m'agraden especialment.
EliminaBones raons per estimar
ResponEliminaPotents sentiments els d'amor i desig !
EliminaPreciosa afirmació ... t'estimo perquè sí.
ResponEliminaNo fan falta raons. Diuen que hi ha raons que la raó no entén.
EliminaVàrem estimar, i encara ho fem, la Maria Mercè.
ResponEliminaPerquè sí i per molt més.
Perquè sí i perquè va ser valenta, perquè ens enamora amb la seva poesia i perquè ens va deixar tan aviat que encara l'enyorem.
EliminaSempre m'ha agradat molt aquest sonet. Fer les coses perquè sí, perquè ens plau, sense demanar res a canvi.
ResponEliminaA mi també, m'estranya no haver-lo posat fins ara al blog, perquè és un dels meus preferits.
EliminaEstimar sense contrapartides, sense condicions, lliurement. Perquè sí, perquè vol. Genial!
Sempre que un estima ha de ser perquè vol...
ResponEliminaPetonets.
Tens raó, a vegades volem trobar explicacions a sentiments molt viscerals que no tenen a veure amb el que ens convé, o amb el que està ben vist.
EliminaElla va triar, lliurement i amb valentia.
algu em pot explicar la explicacio del poema?
ResponElimina