Els personatges de l’Odissea li serveixen a Rodoreda per parlar de l’amor. En aquest excel·lent sonet, Calipso, obligada a deixar marxar a Ulisses, es plany de la seva dissort.
Jo veig la teva terra nua i
roent, deserta,
vora la mar en fúria sota un penya-segat,
el teu palau de pedra com una boca oberta
i l’erm on brunz la vespa i on famejà el ramat.
vora la mar en fúria sota un penya-segat,
el teu palau de pedra com una boca oberta
i l’erm on brunz la vespa i on famejà el ramat.
Jo sóc allò que es deixa, allò
que fuig i passa:
l’oreig entre les fulles, l’estel que ha desistit,
el doll que riu i plora i aquella tendra massa
dels xuclamels que aturen un instant més la nit.
l’oreig entre les fulles, l’estel que ha desistit,
el doll que riu i plora i aquella tendra massa
dels xuclamels que aturen un instant més la nit.
T’he volgut meu per sempre,
cansat de mar i onada,
segur en la meva carn, corba i mal exaltada,
estranger que t’entornes cap a la teva mort.
segur en la meva carn, corba i mal exaltada,
estranger que t’entornes cap a la teva mort.
Ara voldria ésser lleó que juga
i mata
o l’olivera immòbil en son furor retort,
però al pit m’agonitza un escorpí escarlata.
o l’olivera immòbil en son furor retort,
però al pit m’agonitza un escorpí escarlata.
M. Rodoreda
Pintura: A. Böcklin
Que gran la Rodoreda, a més de novel·lista universal, una gran poeta.
ResponEliminaUna vesant en la que no es va prodigar gaire, però, com és evident, també era gran fen poesia.
EliminaL'agonia d'alguns amors.. Molt ben expressada.
ResponEliminaPenso que Ulisses va deixar molts cors trencats en els seu llarg viatge. En una parella sol haver qui estima i qui es deixa estimar.
EliminaTambé és un motiu repetit en Margarit, Calipso.
ResponEliminaNo conec aquests poemes de Margarit. :-(
EliminaCapliso es un personatge amb força dramatisme, capaç d'inspirar molta poesia als esperits sensibles.
A "Dona de primavera" és Calipso qui parla.
EliminaUn poema que sempre m'ha agradat:
EliminaDarrere les paraules només et tinc a tu.
Trist el qui mai no ha perdut
per amor una casa.
Trist el qui mor envoltat de respecte i prestigi.
Jo em crec el que passa en la nit
estrellada d’un vers.
El que no sabia és que fora Calipso qui parlava.
Gràcies, Helena!
Ens ho va dir Margarit en un recital!
Eliminaaleshores no hi ha dubte.
EliminaGràcies Helena!
No coneixia el poema i m'agrada, la segona estrofa...
ResponEliminaBon diumenge.
Tremenda! Quanta desesperança, quanta solitud...
EliminaPetons, M.Roser!
No el coneixia i és una meravella de sonet.
ResponEliminaA mi també m'ho ha semblat, Novesflors. Celebro que t'agradi.
Eliminaun sonet rodoredià ! gràcies! una boníssima descoberta!
ResponEliminaTota la seva poesia està recopilada en un únic llibre pòstum: "Agonia de llum". Molt recomanable.
EliminaGràcies a tu, Elfree!
No coneixia cap poema de la Rodoreda. Sempre punyent, mai lleugera.
ResponEliminaÉs colpidor aquest poema d'amor desesperat. I gran la Rodoreda, escrivint en vers o en prosa.
Elimina