dissabte, 27 de juny del 2015

" PLANY DE CALIPSO " de Mercè Rodoreda

Els personatges de l’Odissea li serveixen a Rodoreda per parlar de l’amor. En aquest excel·lent sonet, Calipso, obligada a deixar marxar a Ulisses, es plany de la seva dissort.


 




Jo veig la teva terra nua i roent, deserta,
vora la mar en fúria sota un penya-segat,
el teu palau de pedra com una boca oberta
i l’erm on brunz la vespa i on famejà el ramat.

Jo sóc allò que es deixa, allò que fuig i passa:
l’oreig entre les fulles, l’estel que ha desistit,
el doll que riu i plora i aquella tendra massa
dels xuclamels que aturen un instant més la nit.

T’he volgut meu per sempre, cansat de mar i onada,
segur en la meva carn, corba i mal exaltada,
estranger que t’entornes cap a la teva mort.

Ara voldria ésser lleó que juga i mata
o l’olivera immòbil en son furor retort,
però al pit m’agonitza un escorpí escarlata.

                                M. Rodoreda


Pintura: A. Böcklin

18 comentaris:

  1. Que gran la Rodoreda, a més de novel·lista universal, una gran poeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una vesant en la que no es va prodigar gaire, però, com és evident, també era gran fen poesia.

      Elimina
  2. L'agonia d'alguns amors.. Molt ben expressada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso que Ulisses va deixar molts cors trencats en els seu llarg viatge. En una parella sol haver qui estima i qui es deixa estimar.

      Elimina
  3. També és un motiu repetit en Margarit, Calipso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No conec aquests poemes de Margarit. :-(
      Capliso es un personatge amb força dramatisme, capaç d'inspirar molta poesia als esperits sensibles.

      Elimina
    2. A "Dona de primavera" és Calipso qui parla.

      Elimina
    3. Un poema que sempre m'ha agradat:

      Darrere les paraules només et tinc a tu.
      Trist el qui mai no ha perdut
      per amor una casa.
      Trist el qui mor envoltat de respecte i prestigi.
      Jo em crec el que passa en la nit
      estrellada d’un vers.

      El que no sabia és que fora Calipso qui parlava.
      Gràcies, Helena!

      Elimina
    4. Ens ho va dir Margarit en un recital!

      Elimina
    5. aleshores no hi ha dubte.
      Gràcies Helena!

      Elimina
  4. No coneixia el poema i m'agrada, la segona estrofa...
    Bon diumenge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tremenda! Quanta desesperança, quanta solitud...
      Petons, M.Roser!

      Elimina
  5. No el coneixia i és una meravella de sonet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'ho ha semblat, Novesflors. Celebro que t'agradi.

      Elimina
  6. un sonet rodoredià ! gràcies! una boníssima descoberta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tota la seva poesia està recopilada en un únic llibre pòstum: "Agonia de llum". Molt recomanable.
      Gràcies a tu, Elfree!

      Elimina
  7. No coneixia cap poema de la Rodoreda. Sempre punyent, mai lleugera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És colpidor aquest poema d'amor desesperat. I gran la Rodoreda, escrivint en vers o en prosa.

      Elimina