De ben segur que l'autora uruguaiana parla de les prolífiques campanetes de jardí, que ho cobreix tot amb les seves flors. Avui les he vist començant a florir, s'acosta l'estiu. En aquelles latituds ho deuen fer al gener, inspirant-li aquest poema.
Por el molino del huerto
asciende una enredadera.
El esqueleto de hierro
va a tener un chal de seda
ahora verde, azul más tarde
cuando llegue el mes de Enero
y se abran las campanillas
como puñados de cielo.
Alma mía: ¡quién pudiera
vestirte de enredadera!
Juana de Ibarburu
asciende una enredadera.
El esqueleto de hierro
va a tener un chal de seda
ahora verde, azul más tarde
cuando llegue el mes de Enero
y se abran las campanillas
como puñados de cielo.
Alma mía: ¡quién pudiera
vestirte de enredadera!
Juana de Ibarburu
Una paret que vagi del verd al blau i del blau al violeta.
ResponEliminaQue bonica pot arribar a ser la Natura... Un esclat de colors!
EliminaUn "chal de seda" de color blau, m'encanta la campaneta perlada de gotes de pluja i el poema, senzill i bonic...
ResponEliminaPetonets.
Un poema molt descriptiu i bonic. A mi m'agraden molt aquestes campanetes, alegren qualsevol tàpia, qualsevol racó...
EliminaPetonets, M.Roser!
Dolcet, dolcet.
ResponEliminaUn poema senzill, agradable de llegir. Sense més complicacions.
EliminaNo sé perquè no em queden els meus comentaris... em passa ben sovint.
ResponEliminaEt deia ahir que en vaig veure una tanca espectacular d'aquestes campanetes, ben bé com les de la foto. Grosses i blaves!!
I aquesta imatge tan recent em fa viure més el poema!
Son unes flors senzilles, però tan vistoses i vivaces que encomanen alegria.
EliminaNo sé quin problema pot haver en això dels comentaris, ni la manera de resoldre-ho. Em sap greu, sempre m'agrada llegir-te.
Una abraçada!