Ahir va ser tot just la jornada del aigua;
avui, la del granís, i demà, la del foc.
Giravoltant, la neu ens promet les fogueres
i de la brasa eixuta en neix l'esclat del glaç.
Arrecerats, veurem el bosc de la temença
i el cants dels ocells morts dirà nostre destí.
JV.Foix
Pintura: Irene Sanz
Un poema preciós que em recorda les fogueres de Sant Joan.
ResponEliminaConsol, el foc sempre catàrtic, sempre poètic. La vida no s'atura.
EliminaI Foix és un mestre que ho sap dir molt bé.
Adéu juny.
ResponEliminaPer sempre Foix.
S'acaba juny, però segueix la poesia. Sempre hi ha un poema adient.
EliminaAquest el trobo una mica inquietant
ResponEliminaA mi também'ho sembla. Foix sovint em desassossega.
EliminaBen real,
ResponEliminamarca un ritme.
Massa real, potser. El darrer vers és torbador.
EliminaA mi em recorda el pas del temps implacable.
ResponEliminaCert. I "el cant dels ocells morts" preveu un futur no gaire esperançador.
EliminaLa neu ens promet les fogueres... quins oposats més ben trobats.
ResponEliminaPer sempre Foix! I tant!
Brillant, Foix. Sempre sorprenent.
EliminaI avui és , el darrer dia de juny...
ResponEliminaPetonets.
Però seguirem el juliol amb poesies que parlin de coses boniques, que ens relaxin.
EliminaPetonets.