Tant s’incrementa com més va cremant
la força de buscar allò que s’oculta,
tant més veurà clarors el pensament
com més gosi mirar en l’obscuritat.
El cant del gall és ric a mitjanit,
la lluna plena em dobla la fortuna.
la força de buscar allò que s’oculta,
tant més veurà clarors el pensament
com més gosi mirar en l’obscuritat.
El cant del gall és ric a mitjanit,
la lluna plena em dobla la fortuna.
No moriré de cap angoixa ardent
si visc perdent-me, sempre enamorat.
si visc perdent-me, sempre enamorat.
J.
Vinyoli
Imatge: Susan Santiago
Perdre's entre línies conegudes no angoixa gens. La carretera ens és aliada...
ResponElimina:-) Un petó.
Quan un es perd per amor és perquè ho desitja. Sabrà trobar el camí.
EliminaPetons!
Un poema que no pot amagar passionals ganes de viure.
ResponEliminaNo les amaga, les evidencia.
EliminaPerdició total.
ResponEliminaLa millor.
No pot haver perdicions a mitges. O tot o res.
Eliminagall havia de ser, i una mica onanista també
ResponEliminaUn gall amb esperons, que galleja nit i dia... i a demés una mica onanista.
EliminaAi no ho sé això del cant del gall a mitjanit...
ResponEliminaPetonets.
El gall de Vinyoli canta quan li convé al poeta, encara que siguin metàfores.
Eliminamolt escaient pel pleniluni
ResponEliminaQue bonica la lluna, impressiona! Avui tocava un poema amb lluna plena.
EliminaEl gall és un motiu recurrent en aquest poeta! Tan recurrent com viure sempre enamorat.
ResponEliminaBona observadora, Helena! És cert que en els poemes de Vinyoli sovint parla del gall. I de l'amor.
EliminaUna lluna plena sempre és inspiradora. La de dimarts també. A Joan Vinyoli li devia inspirar el poema i a tu el penjar-lo perquè el gaudíssim tots. Ja veig que té detractors, però a mi m'agrada aquest gall.
ResponEliminaLa lluna té molta influencia sobre tots els essers, especialment els poetes.
EliminaI el gall és un com ha de ser: presumit i valent. A mi també m'agrada!