Grans poetes, grans poemes.
Un petit recull de poesies que m'han fet sentir, somniar, vibrar. I dels escriptors que amb la sensibilitat de la seva ploma les han creades.
dilluns, 4 d’agost del 2014
" GAT " A. Ràfols-Casamada
Un poeta que encara no haviem compartit al blog: Albert Ràfols-Casamada, artista polifacètic que també conreà amb encert la pintura. El poema d'avui ens parla d'aquest ser intrigant i fascinador: el gat.
...misteriós i callat
el gat
s'enfila al prestatge
t'observa indiferent
i badalla
Ostres, li passaré a una amiga que tenia dos gats i se li va morir un fa poc. La imatge també és molt maca. Jo sóc més de gossos, però reconec que els gats tenen un què misteriós...
Mai he tingut gat, el meu home era més de gossos i a mi em semblava bé, perquè també m'agraden molt. Però el gat el trobo fascinant i, en altres circumstancies, no dubtaria en adoptar-ne un.
Li tinc un especial carinyet perquè la meva mare havia estat alumna seva a classe de pintura. No en tinc cap d'ell, però si oli signat per ella i que indica còpia d'A.Ràfols, de quan anava a escola amb ell. :) Mercès pel poema!
Et porta bons records, dons. Un dia ens hauries d'ensenyar la copia que va fer teva mare, seria interessant. Gracies a tu, Marta, per la teva visita i el teu comentari!
Havia llegit el poema en alguna ocasió, pensava que era de Pere Quart, del "Bestiari" però he vist que anava errada i així he descobert al Ráfols-Casamada poeta, que desconeixia. Una abraçada, Elfree!
Ostres, li passaré a una amiga que tenia dos gats i se li va morir un fa poc. La imatge també és molt maca. Jo sóc més de gossos, però reconec que els gats tenen un què misteriós...
ResponEliminaMai he tingut gat, el meu home era més de gossos i a mi em semblava bé, perquè també m'agraden molt. Però el gat el trobo fascinant i, en altres circumstancies, no dubtaria en adoptar-ne un.
EliminaLi ha encantat! Gràcies! Mèu!
EliminaEstic contenta de que li agradi, és un poema que descriu molt bé al gat.
EliminaMarrameu!
Li pregunto al meu gat:
ResponEliminade qui és aquest poema?
I respon: meeeeeeu!!
Això vol dir que l'hi ha agradat. Si digués "Miau" voldria dir que no li feia el pes. ;)
EliminaUn cop et posa el seu cap sota la teva barbeta, el seu cor també és teu. I el món runa de felicitat.
ResponEliminaUn petó ben gros!
No se si tu tens al gat o el gat et té a tu. Un misteri...
EliminaJo també t'envio MOLTS petons, guapa!
Els gats, uns éssers misteriosos i independents, ells sempre van a la seva...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Potser és això el que fascina d'ells, no són servils, ni complaents, es deixen estimar i, si ens ho mereixem, ens corresponen.
EliminaPetonets, M.Roser!
Li tinc un especial carinyet perquè la meva mare havia estat alumna seva a classe de pintura.
ResponEliminaNo en tinc cap d'ell, però si oli signat per ella i que indica còpia d'A.Ràfols, de quan anava a escola amb ell.
:)
Mercès pel poema!
Et porta bons records, dons. Un dia ens hauries d'ensenyar la copia que va fer teva mare, seria interessant.
EliminaGracies a tu, Marta, per la teva visita i el teu comentari!
jo desconeixia que apart de pintar escrivia, com sempre ens dones coses bones i noves
ResponEliminaabraçades!
Havia llegit el poema en alguna ocasió, pensava que era de Pere Quart, del "Bestiari" però he vist que anava errada i així he descobert al Ráfols-Casamada poeta, que desconeixia.
EliminaUna abraçada, Elfree!