M'abelleixen
quatre coses
-qui prou les sabrà lloar?-
El sol que bada les roses,
l'aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.
-qui prou les sabrà lloar?-
El sol que bada les roses,
l'aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.
M.Antònia Salvà
Aquest preciós poema ja el coneixia...La rosa no pot prescindir de cap d'aquestes coses i el vent també farà caure les llavors i naixeran noves roses!
ResponEliminaPetonets.
La Salvà és una poeta molt interessant, per l'època i les circumstancies que va viure trobo que fa una poesia fresca, intel·ligent i gens "encarcarada"
EliminaA mi m'agrada.
Petonets!
I a qui no li agraden?? Preciós
ResponEliminaÉs veritat, s'hauria de tenir molt poc gust per no apreciar i valorar aquestes quatre coses tan importants i vitals.
EliminaUna abraçada!