A tu, qui
siguis, t’invito
a trobar les coses amb
la transcendental bellesa,
com jo les trobo, i tindràs el
poema.
siguis, t’invito
a trobar les coses amb
la transcendental bellesa,
com jo les trobo, i tindràs el
poema.
Joan Brossa
Penso que cada persona pot trobar la bellesa en coses diferents i tenir els seus propis poemes, però pot passar que ningú més trobi la bellesa en els mateixos objectes i aleshores és difícil identificar-se amb el poeta...
ResponEliminaPetonets.
Hi ha bellesa molt evident i que tothom pot apreciar, però hi ha ulls que saben capir la bellesa de coses que formalment no ho son. Aquests solen ser poetes. A vegades costen d'entendre, a vegades són incomprensibles, altres vegades són genials.
EliminaA mi la poesia d'en Brossa m'agrada, sobretot la visual.
Petonets!
Genial! (però fàcil no és, no!)
ResponEliminaLa qüestió és intentar-ho, costa, però en ocasions s'aconsegueix i aleshores és una passada!
EliminaLa mà sobre el pom de la porta. Entrem? I en aquest moment de bellesa hom escriu sobre el sexe, l'amor, el destí i la capacitat de fer-se perdurables.
ResponEliminaBrossa. Ostras :-)
Entrem. Si trobem la bellesa ja som poetes.
EliminaOstres, Cantireta...
;·)