Grans poetes, grans poemes.
Un petit recull de poesies que m'han fet sentir, somniar, vibrar. I dels escriptors que amb la sensibilitat de la seva ploma les han creades.
dimecres, 6 d’agost del 2014
"DAMUNT MON VAIXELL" de J. Salvat-Papasseit
Avui un deliciós poema de Salvat-Papasseit, amb tots els colors de l'arc de Sant Martí.
Damunt mon vaixell
l’arc de Sant Martí
com un gran cinyell.
Totes les sirenes
engronxant-se en ell.
Oh.... quina sensibilitat. Molt bonic.
ResponEliminaTan senzill i tan bonic. Gran Salvat Papasseit!
EliminaReconfortant i tendre. Petit i gran a la vegada.
ResponEliminaLa poesia està fins en les coses més petites: un petit poema pot ser un gran poema.
Eliminatens tota la raó Glòria tots els colors de l'arc de Sant Martí .....i ser sirena per gronxar-m'hi!!!
ResponEliminaUau, quina passada! I escoltant Somewhere over the rainbow com a música de fons.
EliminaM'hi apunto!!
Molt bonic, m'imagino les sirenes gronxant-se en aquesta hamaca de colors...
ResponEliminaPetonets.
Una imatge ben bonica, però sirenes vegetarianes, de les que no es cruspeixen els mariners, eh?
EliminaPetonets!
Una joieta nés d'en Salvat-Papasseit!
ResponEliminaUna joia, llàstima que no tingués temps de deixar-nos-en més.
EliminaPerquè complicar-se la vida si pots tenir un poema bonic i senzil??
ResponEliminaPerquè?
EliminaBona pregunta, Gemma, tots n'hauríem d'aprendre d'aquest gran poeta, de la seva senzillesa i sensibilitat.
Fins i tot l'ombra és de colors.
ResponEliminaColors irisats, amb guspires de llum!
Elimina