divendres, 8 d’agost del 2014

"ÒPAL" de Rosa Leveroni

Avui dos haikus de la Leveroni, deixeble aplicada de Carles Riba, ella, romàntica i melancòlica,  ens parla d'un amor que la fa sofrir.



                                       

                             Passes sense neguit;
                         res no diu, en la nit,
                                 la meva por.


                                          Si l'òpal clar del vi
                                          esmorteís en mi
                                                   aquest dolor!


                                                                                                  R. Leveroni
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

14 comentaris:

  1. fanal blau8 d’agost del 2014, a les 0:18

    La Leveroni!!!
    :)
    Ai...el dolor! Ai l'amor!
    Gràcies per acostar-nos-la una vetada més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog10 d’agost del 2014, a les 17:38

      Ai, l'amor plaer i dolor alhora!
      Enamorar-se d'un home que no es lliure sol ser complicat.
      I la Leveroni ho explica en tant de sentiment...
      Gracies a tu Marta, per la teva companyia. :)

      Elimina
  2. Elfreelang8 d’agost del 2014, a les 12:04

    haikus rotunds!

    ResponElimina
  3. M. Roser8 d’agost del 2014, a les 20:10

    El dolor de l'amor, només es pot curar amb més amor...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog10 d’agost del 2014, a les 17:45

      No sempre està a l'abast aquesta medicina. Per això l'amor, a vegades, ens fa patir.
      Molts petons, M.Roser.

      Elimina
  4. Encarna Roselló8 d’agost del 2014, a les 23:23

    Colpidors!.
    Gran la Leveroni!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog10 d’agost del 2014, a les 17:52

      Si que colpeig; transmet tot el seu sentiment en aquests versos tan breus.
      He visita el teu blog i el trobo magnífic, et seguiré!
      Gràcies per la visita i el comentari :D

      Elimina
  5. Gemma Sara10 d’agost del 2014, a les 16:05

    Contundent...

    ResponElimina
  6. cantireta15 d’agost del 2014, a les 17:25

    Els cèrcols del vi en el meu cos: ulls, pits, melic. Dolor de saber-me rodona, rotunda, embriagadora.

    (un poema que he d'escriure, ara neix aquí, amb tu)

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog15 d’agost del 2014, a les 23:14

      Doncs és un gran honor propiciar la inspiració des d'aquí.
      Vaig a veure que has escrit!
      Petons!!!

      Elimina
  7. cantireta15 d’agost del 2014, a les 17:47

    Fet. Més petons.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)