dilluns, 21 d’abril del 2014

" ROSA " de Antoni Massanell i Esclassans

El poeta vilafranquí s'estimà la rosa, per damunt de tot, fins a les últimes conseqüències.





 No faig sinó estimar la rosa.
(I m’escupen a la cara, germans.)

Mireu-la: pulcra, perfecta!
(I m’escupen a la cara, germans.)

Segura del seu somriure.
(I m’escupen a la cara, germans.)

Oberta a la llum i als aires.
(I m’escupen a la cara, germans.)

Amb perfum de terra concreta.
(I m’escupen a la cara, germans.)

No faig sinó mudar-me en rosa.
(I m’escupen a la cara, germans.)

                      
           A. Massanell i Esclassans


10 comentaris:

  1. Respostes
    1. Malgrat tot i a pesar de tot. Quan s'estima així no hi ha mesura.

      Elimina
  2. No entenc aquestes conseqüències negatives d'estimar la rosa...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imagino que la rosa és una metàfora que poden ser moltes coses. Ves a saber... cadascú ho pot interpretar a la seva manera.
      Petonets!

      Elimina
  3. Qui pot escupir algú pel seu amor a la rosa?
    Suposo que aquí la rosa té connotacions personals. O polítiques?

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es evident que és una metàfora, en la meva lectura del poema he pensat en Catalunya. A saber que inspiraria al poeta...

      Elimina
  4. Realment dona que pensar el que pot representar la rosa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, és un poema que pot tenir moltes lectures.
      Jo el trobo bonic.

      Elimina
  5. la rosa pot ser la vida mateix tan suau i càlida de vegades tan plena d'espines altres

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho veus! Cada persona que el llegeix li veu un nou significat. Això és el que m'encanta de la poesia. És màgica.

      Elimina