La mar, festiva i tèbia, com el dia
que diu que nasqué Venus, o com quan
fugien nimfes, un cop més, jugant,
d’un cabussó de barbes en follia
-vella feina-, avui tempta l’alegria
d’unes joves pageses, que es desfan
de roba, en una platja que al voltant
té un bosc ardent on l’ull golut espia.
Se’n veu una, aixecat el seu vestit,
que a l’ona enfonsa, nua ja, la cama,
i una altra, despullada, lliure el pit,
el sexe ombrós -talment com una flama-,
i es sent després que xisclen, com per joc,
quan el cinyell marí mulla el seu foc.
Marià Villangómez
Pintura Pierre de Belay
que sensual tot plegat..
ResponEliminaque tindra el mar??
petons, Gloria
El mar té en aquesta ocasió en concret el que explica el poeta: l'aigua festiva i tèbia i l'alegria de les pegesetes, enriolades i sufocades per la calor. ;)
Eliminasí, sensual, com diu en sargantana. Jocs sensuals d'estiu.
ResponEliminaBon cap de setmana!!
Ai, l'aigua, la sorra, les onades...quins jocs propicien...
EliminaUna abraçada!
El mateix dic.
ResponEliminaDoncs, el mateix contesto: L'aigua, la sorra, les onades...
EliminaI afegeixo: la caloreta, els cossos mig nus...
No coneixia el poeta, i també penso que és molt sensual el poema...Deu ser la calor. La foto l'has encertada de ple, sembla feta expressament...
ResponEliminaBon diumenge.
El poeta era d'Eivissa, qui sap si va viure i veure una escena semblada en alguna encantadora cala de les illes Pitiüses!
EliminaTens raó,'imatge sembla que l'hagués encarregada per acompanyar al poema. Vaig estar de sort.
Bon diumenge a tu també!
La immensitat del mar sempre ha estat font d'inspiració entres escriptors! Les noies que es banyen i l'aigua esdevenen un mateix element! Com diu la M. Roser, quina imatge tan encertada, complementa perfectament amb el poema. Fins aviat.
ResponEliminaEl mar és una magnífica font d'inspiració, tens raó: si està calmat, si hi ha tempesta, les barques...i les pageses.
ResponEliminaSempre inspira al poeta que el contempla!
Amb l'imatge vaig estar de sort! en tenia una d'una pintura de Sunyer, però les figures femenines eren lànguides i esprimatxades. Aquestes del pintor Belay són més "rotundes" i saludables. Ideals pel poema.
Gracies per la visita. A reveure!
Ep!
ResponEliminaHe posat l'enllaç a la trobada a la dreta del meu bloc, a dalt, per a que tothom se'n faci a la idea. Costa una mica però al final me n'he sortit (és que sóc tossuda)
Petons.
Ja ho he vist. N'estava segura que te'n sortiries. Així m'agrada!
EliminaSi és que la que val, val.
Petonets.
Fa pocs dies, al caure la tarda, observava una imatge semblant en una caleta petita. Amb una diferència notable: eren adolescents marroquines banyant-se vestides sota la mirada atenta d´un pare.
ResponEliminaSe´m van passar moltes coses pel cap, algunes com la bellesa, el masclisme (el germa petit anava amb banyador curt),les creences...i la paradoxal sensualitat dels cossos sota la roba mullada.
bona nit Glòria!
Tal com ho descrius sembla una imatge amb una certa poesia. Però tot això que et va passar pel cap a tu, a mi també se m'acut. I ja no em sembla tan "poètic"
ResponEliminaI els cossos sota la roba mullada són sensuals... però a mi em fa una angunia pensar de banyar-me vestida que em venen esgarrifances!
Bona nit!