Foix ens descriu un lloc ideal per viure, per qui sàpiga trobar-hi el camí...
- A Concepció Martí
Sé un poble lluny de Provença - blanc de pètals de matí,
- no hi ha torres de defensa
- ni contrades de remença
- sense
casa ni molí.
- Ni enyorança, ni temença,
- ni l'ocell en roc marí:
- la vinya pertot s'agença
- i en ermots en defallença
- creix
el blat d'etern nodrir.
- Tot és llum a l'hora tensa
- amb frescors de monestir;
- per una Alta Complaença
- el sol hi lleva semença
- en
rostolls de bon seguir.
- Tot és do, tot recompensa
- i l'Extrema Coneixença
- per qui en sap trobar el camí;
- a l'Alba de la Naixença
- tu
i jo hi voldríem morir.
JV. Foix
"On he deixat les claus"
Foix, a vegades difícil i a vegades tan proper... M'agrada!
ResponEliminaA mi també m'agrada el Foix proper. Encara que admiro tota la seva poesia, a vegades tan complicada.
EliminaSempre fa goig rellegir Foix.
ResponEliminaSempre. I hi ha tant per llegir!
EliminaI jo també hi voldria anar, el camí deu ser costerut i llarg però val la pena. Té raó la Carme, que proper en aquest poema.
ResponEliminaSembla un lloc encantador, val la pena l'esforç per arribar-hi.
EliminaUn poema preciós, si sabés on és aquest poble ple d'encant i aniria a passar les vacances...Potser el tenim més a prop del que ens pensem, però encara no n'hem descobert el camí...
ResponEliminaBona nit.
Potser si que no és tan lluny aquest lloc que descriu el poema... El sabrem trobar?
EliminaUna abraçada!