Avui és l'aniversari del naixement de Joan Vinyoli, i el recordem amb un poema de gran bellesa. Gaudim-lo.
Jo no sóc més que un arbre que s’allunyà del bosc,
cridat per una veu de mar fonda.
Sol, prop la mar, he consagrat les meves fulles als vents
de més enllà de la riba.
Ja les meves arrels no saben enfondir en la terra i servar-me,
i pel fullatge bec solitud.
És per això que vago sempre
sota el silenci de les constel.lacions
d’aquestes altes nits de fabulosa riquesa.
Però de cop s’il.luminen les nits
amb paraules com flames,
torna la veu, la veu, nocturna sempre, del mar,
cridant-me sols, cridant-me.
He posseït els camps, la brasa de la tarda,
mes ara sóc orella i pas insomnes.
Joan Vinyoli
"El Callat", 1956
(muda)
ResponEliminaespero la musa
i el verb
o el llampec...
Millor que t'arribin la musa i el verb, el llampec pot ser perillós, més si estàs sota l'arbre. ;)
EliminaEn silenci
ResponEliminaressonen les veus nocturnes.
Arrels en la nit.
En silenci
Eliminam'arriba la veu
que encén la nit.
Gràcies per la teva veu poètica, Fanalet!
jo també em quedo muda...
ResponEliminai com m'agradaria haver tingut aquestes paraules...
Tu tens paraules molt inspirades, Carme. I dibuixos també molt inspirats! :)
EliminaM'agrada molt el Vinyoli ....aixi que va néixer avui....no ho sabia ...
ResponEliminaSi, al 1914. Ja s'acosta al centenari.
ResponEliminaVinyoli té molt bona poesia. A mi també m'agrada.
Ves per on, no coneixia gaire en Vinyoli i m'està agradant molt... Aquest poema que ajunta la muntanya i el mar per mitjà d'una veu marinera que crida aquest arbre arrelat a la terra i que a la nit, en somnis, vaga pel cel...Preciós
ResponEliminaUn petó de bona nit.
M'alegra que t'agradi! Vinyoli fa bona poesia, hi ha molts poetes bons i que no són gaire anomenats. Els anirem llegint, s'ho valen.
EliminaBona nit, bonica!