Un altre poema d'amor de Gerardo Diego. Un amor que flueix, tranquil, sensual i lluminós.
Déjame
acariciarte lentamente,
déjame lentamente comprobarte,
ver que eres de verdad, un continuarte
de ti misma a ti misma extensamente.
Onda tras onda irradian de tu frente
y mansamente, apenas sin rizarte,
rompen sus diez espumas al besarte
de tus pies en la playa adolescente.
Así te quiero, fluida y sucesiva,
manantial tú de ti, agua furtiva,
música para el tacto perezosa.
Así te quiero, en límites pequeños,
aquí y allá, fragmentos, lirio, rosa,
y tu unidad después, luz de mis sueños.
déjame lentamente comprobarte,
ver que eres de verdad, un continuarte
de ti misma a ti misma extensamente.
Onda tras onda irradian de tu frente
y mansamente, apenas sin rizarte,
rompen sus diez espumas al besarte
de tus pies en la playa adolescente.
Así te quiero, fluida y sucesiva,
manantial tú de ti, agua furtiva,
música para el tacto perezosa.
Así te quiero, en límites pequeños,
aquí y allá, fragmentos, lirio, rosa,
y tu unidad después, luz de mis sueños.
Gerardo Diego
Aquesta també és una forma meravellosa d'estimar l'altre, deixant-lo fluir i créixer. M'ha agradat molt. Bon dia, Glòria!!
ResponEliminaJo crec que és una bona manera d'estimar. Celebro que t'hagi agradat. Bona nit, Silvia!
EliminaBo i bonic .Tot i que hi han conceptes que ja no em plauen . No se com li hauria sentat a "Ell". Que una dona li escribís un poema com aquest... dubto...
ResponEliminaBo i bonic, però... El trobes un pèl masclista? Potser si.
EliminaPerò a mi m'agradaria que m'escrivissin un poema aixi. Clar que jo sóc una romàntica.
El fet que no hi hagi cap paraula aguda o esdrúixola ajuda molt en el ritme suau i pausat del poema. Coincidisc amb lo mestre Miquel, d'ella a ell hagués quedat nyonyo.
ResponEliminaPerò en veu del Gerardo Diego, és un gran poema.
Noia, et fixes en tot! Si que és un poema molt suau, que llisca, deu ser per això dels accents.
EliminaAra, el mateix poema dedicat a un home...la veritat, la cosa canvia i tot això dels lliris i les roses queda cursi del tot.
Suposo que per l'època aquest tipus de poesia ( un sonet?)debia ser força normal...Avui dia tampoc se li fan a una noia!!!
ResponEliminaBona nit.
Dona, Gerardo Diego va morir en 1987, tampoc és que fos de l'època dels grans romàntics. Però romàntics en hi ha a sempre i a tot arreu, com veus.
EliminaGracies pel comentari i la visita, M. Roser. I bona nit!
El lliri i la rosa són imatges sexuals. Però poseu-vos als llocs d'internet de poesia per a enamorats adolescents. Us tornarà a sortir acnè!
ResponEliminaUna mostra:
http://poemasdeamor.org/
Fa enrojolar...de vergonya. Però si no se'n sap més...! Bé, ja callo...!
Amb l'amor tothom s'atreveix a ser poeta i amb una mica de sensibilitat es poden dir coses boniques. Però hi ha rimadors de "ripios" que més valdria es dediquessin a una altre cosa... :(
Elimina