El 21 de juliol de 1969 el home va arribar a la lluna, diuen.
M'estime molt de bon matí, treballar al meu hort,
les bledes, les lletugues, els raves, les tomaques;
regue els breus solcs a poalades lentes,
arrenque les brosses nocives.
Avui deia el diari que ha arribat l'home a la lluna
m'he girat a mirar-la, vinclat sobre el solc;
no he vist res i he continuat.
V. Andrés Estellés
Les pedres de l'àmfora.
M'agrada, ell és un home pràctic i sap que el seu treball li donarà bones viandes...
ResponEliminaSegurament pensa, que tampoc en traurà cap profit de l'excursió a la lluna de qualsevol altre i segueix treballant l'hort...A més, la veu com sempre, rodona i riallera!
Bona nit.
És una actitud molt pràctica, com tu dius, fa ben fet de preocupar-se del seu hort, que li dona tanta satisfacció i unes verdures, que de segur són boníssimes.
EliminaI la lluna al cel. Brillant.
És que les grans empreses són les que fem amb amor i són les que ens omplen de sentit el dia. Qui vol anar a la lluna tenint un hort ple de fruits saborosos? Bon dia, Glòria!
ResponEliminaNo sé que esperaven trobar a la Lluna, però em sembla que hi han coses millors a la Terra i que no sabem valorar.
EliminaCom uns bons tomàquets acabats de collir...
No he vist res i he continuat... :) diu Estellés!
ResponEliminaM'heu fet recordar una meva tia que ja era gran en aquella època i que quan veia l'entusiasme general, ens preguntava: "però que us ho creieu, això de la lluna?" el seu raonament per no creure-s'ho era impecable: com pot ser que aquest paisatge tant lleig que ens ensenyen de pedrotes i terra seca sigui la mateix a lluna tan preciosa que veiem, tan clara, tan lluminosa. Impossible!!!!! Ella la mirava i tampoc no veia res de diferent. Un record per a ella avui... tieta, encara t'estimem!!!!
Ai, les tietes, que maques...
EliminaLa meva mare també deia que no entenia perquè volíem descobrir nous mons si aquest nostre el teníem de tant mala manera. Que arreglessin primer la Terra i després ja anirien a la Lluna!
Raó en tenien les dues!
prefereixo que la lluna baixi a la terra ....i em quedo amb el ressò dels mots del gran Estellés amb qui comparteixo la idea!
ResponEliminaOh, i tant!
EliminaQue baixi. I a la llum de la Lluna llegirem poesia. Del Estellés, per exemple!