" T'EXPLICARÉ EL LLESSAMÍ " de Maria Oleart

 De Maria Oleart,  Salvador Espriu va dir:  "el seu català és senzill i  elegant.  La seva poesia dringa a cosa autèntica i revela una fina i molt distingida sensibilitat."

T'explicaré el llessamí

del capvespre de tardor.

I tu, dona múltiple d'amor,

la blancor dels orgasmes diversos

i el perfum de l'aquí d'abans,

quan ser jove era el fet quotidià 

dels llargs dies plens o escurçats

pel punyets desig del flairós llessamí

enfilat a la finestra de la pell.

                        Maria Oleart

                        "Versos a Anaïs"

" EL CAMPANAR " de Joan Vinyoli

Enguany es commemora el centenari del naixement del poeta. Com és habitual l'anirem recordant, mes a mes, compartint la seva excel·lent poesia.

Sovint, sovint, com per la dreta escala
d'un campanar, fosca i en runes,
pujo cercant la inaccessible llum;
ple de fatiga dono voltes,
palpants els murs en la tenebra espessa,
graó rera graó.

Però de temps en temps,
sento la veu de les campanes,
clara i alegre, ressonar,
tocant a festa allà en l'altura,
i veig per la finestra en el silenci
de l'alba els camps estesos, esperant.

Aurores de la infància, com us trobo
llavors, ah, com encara dintre meu,
una llavor de joia perdurable
pugna per fer-se planta exuberant! 

Com crides, infantesa, en les profundes
capes del cor, com, de genolls, et trobo,
Déu meu, llavors, tornat pura lloança!

                                    Joan Vinyoli 

                                                "Les hores retrobades" 

"ALGUNA COSA LLEU" de M. Martí i Pol

Nadal ens sol omplir de tendresa els llocs més recòndits del cor. Però Nadal passa i s'acosta el nou any. Mantindrem aquesta tendresa i els bons propòsits que hem fet?

Alguna cosa lleu i poderosa

que qualsevol paraula fa subtil

com si fos dita amb una veu molt íntima.

Això sol ser Nadal, i la tendresa

que s'instal.la, tal volta agosarada,

al lloc mateix on, dia rera dia,

hi creixen el neguit o bé l'enveja. 

No dura tanmateix la meravella

i el vent d'any nou s'endú de cop els somnis

i malfereix quasi tots els propòsits.

I jo em pregunto: ¿podem dir-nos bons

si ho som només a toc de calendari?

                                   M.Martí i Pol


*  *  *

" ARA QUE ES TARD " de Quima Jaume

Els temes predilectes de la poeta Quima Jaume: el transcórrer del temps, la set d’absolut, la natura, els records d’infantesa barrejats amb els de maduresa i la música.  I el seu amor per Cadaqués

Ara que és tard, i en el recer d'hivern
escalfa poc el sol,
en l'horitzó dibuixes, sempre damunt del mar,
la imatge deliciosa d'abundosos oratges.

Ara que és tard, és hora d'inventari.
Quin gruix, el llibre de la vida!
Del rellotge de sol l'ombra aturada,
no en sents la més petita angoixa.

Cap recança: estava previst.
Tots els reductes
de fosca són llum dels teus actes.

                                                    Quima Jaume

                                               "Pels camins remorosos de la mar"

" PREC DE NADAL " de Salvador Espriu

 Espriu prega al infant, el vol despert per que ens guii. Bellíssim i corprenedor poema el d'avui.

Mira com vinc per la nit

del meu poble, del món, sense cants

ni ja somnis, ben buides les mans:

et porto sols el meu gran crit.

Infant que dorms, no l'has sentit?

Desperta amb mi, guia'm la por

de caminant, aquest dolor

d'uns ulls de cec dintre la nit.

                   Salvador Espriu

Imatge: Dale Wiks

" L' ARBRE DE NADAL " de Tomás Garcés

S'acosta Nadal, el d'avui és un bonic poema que solien aprendre els nens a l'escoles per recitar davant la família.

La Cova, pedra viva;

desert, el camí ral.

Sota una llum freda,

creix l’arbre de Nadal.

El freguen ales d’àngel,

hi canten els ocells.

Oh tenderol i prada!

oh verda branca al vent!

Les branques d’aquest arbre

la freda Cova han clos.

No deixen que se’n vagi

l’alè calent del bou.

Pengem-hi els nostres somnis,

que així els veurà l’Infant.

Taronges d’or es tornen

a l’arbre de Nadal.

              Tomàs Garcés

 

" CAMINO ARA " de Clementina Arderiu

Una mirada barreja de passió i serenitat, camí del sol ponent.

Camino ara interrogant mos passos:
potser la terra em podrà dir el meu fat,
i només dintre un vent de tempestat
el doble abraç de tots els membres lassos
serà per mi com un retrobament.

I no cercaré més per l'esvaïda
ruta dels somnis, cara al sol ponent.
Com la terra he donat la meva flor;
mes puc sentir-me encara percudida
per la vareta que em desperti el so.

                                 C. Arderiu

" APUNTS DE SES SALINES " de Marià Villangómez

Villangómez ens parla de Ses Salines, una paratge sorprenent de les illes Pitiüses.

     II

L’illa s’amuntega al nord.
La ciutat fuig amb el port
i les murades. Salines
solitàries. Dins l’estany
brilla al sol l’esforç de l’any
sota un vol baix de gavines.

Vores de la sal: camins,
i la palmera desclosa,
i la rosa
dels molins. 

                                               Marià Villangómez
                                                                   " Declarat amb al vent "

 

"PREGÓN SUBMARINO" de Rafael Alberti

Un petit poema de Rafael Alberti. El recordem avui, dia del aniversari del seu naixement.

¡Tan bien como yo estaría
en una huerta del mar,
contigo, hortelana mía!

En un carrito tirado
por un salmón, ¡qué alegría
vender bajo el mar salado,
amor, tu mercadería!

--¡Algas frescas de la mar,
algas, algas! 

                  Rafael Alberti

                "Marinero en tierra"