" RECORD DE SOLSONA " de Josep M. de Sagarra

El record d'una nit deliciosa i l'enyor d'una companyia somiada. 

Fa una lluna clara i una nit serena.
Jo m’estic a la plaça de Sant Joan,
damunt les finestres cau la lluna plena,
cau damunt la pica que la fa brillant.

Aquesta plaça és tota recollida,
tan aquietadora i tan suau,
que sembla un replanet d’una altra vida
on s’anés a abeurar-hi un glop de pau.

Jo no sé pas per què  jo aquí voldria
estar-hi llarga estona quietament,
amb una noia sols per companya
sens besar-la ni dir-li cap lament.

Veure el tresor que d’aquí estant s’albira
sense esflorar-li el seu cabell gentil,
sols sentir-la a la vora com respira…..
I respirar aquest aire tan tranquil.

                              J.M.de Sagarra

" A MI CORAZÓN EL DOMINGO " de Wislawa Szymborska

Un miracle que per ser tan quotidià no valorem. Cal apreciar les coses que se'ns donen de manera natural,  més sinó les hem demanat.

Gracias te doy, corazón mío,
por no quejarte, por ir y venir
sin premios, sin halagos,
por diligencia innata.

Tienes setenta merecimientos por minuto.
Cada una de tus sístoles
es como empujar una barca
hacia alta mar
en un viaje alrededor del mundo.

Gracias te doy, corazón mío,
porque una y otra vez
me extraes del todo,
y sigo separada hasta en el sueño.

Cuidas de que no me sueñe al vuelo,
y hasta el extremo de un vuelo
para el que no se necesitan alas.

Gracias te doy, corazón mío,
por haberme despertado de nuevo,
y aunque es domingo,
día de descanso,
bajo mis costillas
continúa el movimiento de un día laboral.

                       Wislawa Szymborska
                        "Mil alegrías -Un encanto-"

" LES PERES JOVENETES" de Josep Carner

La Primavera i els fruits saborosos propis de l'estació. El poema parla de la felicitat i la innocència dels infants que no coneixen el dolor ni la malícia. Ixena es una nena que viu en un Paradís, que és perd en arribar a la maduresa.

¡Ai la petita Ixenia, voluble com l’amor,
que vols que et creguin muda, la boca ben estreta,
i ta mirada xiscla tan fort com l’oreneta
dessota les pestanyes, serrell del teu candor!

Quan obres la finestra, ja tot el món és clar;
l’olor que t’esperava del roserar, tremola;
la llum et pren la cara i pel teu cos rodola
i ta rialla dins un raig de sol se’n va.

I quan el cel és d’or i cada cosa invita
en el camí i el marge i el tros, sobtadament
sents una esgarrifança del goig d’ésser vivent,
l’esguard xipollejant en la llum infinita.

¡Ah si les albes roses i el branquillons d’abril
i el so de l’ocellada i el riu que s’adelera
poguessin lliberar-te, tu sola, tu primera,
de topar mai el dol, Ixena, més gentil

que les primeres peres que es fan acolorades

llavors que tant s'atarda el sol per la vesant;

les peres jovenetes, penjant extasiades

de cabre justes, dintre la boca d'un infant!

                                      Josep Carner 
                                   "Els fruits saborosos"

" AVUI " de Carles Riba

La tanka es dóna a conèixer en la literatura catalana en la primera meitat del segle passat de la mà de Carles Riba, que en fou un gran conreador. Avui una que em sembla preciosa.

XLII

Avui que l’aire
té el crit d’abril i una alba
d’ocells que tornen,
com l’ametller jo enyoro
ma flor precipitada.

            Carles Riba 

                  "Tankas del retorn"

"VEIG ON ANEM" de Matilde Llòria

Matilde Llòria ho veia molt clar, i avisa.  Però sembla que ningú en va fer cas...

Veig la negror del dany mullant l´agravi

amb tenaç persistència, veig el raig

fent senyals dins la nit i a ple migdia;

juntar-se fúries i odis colossals.

Terra nadiua i terra estranya

veig afonar-se dins la sang;

orfes a manta emboirant la joia,

enfosquint la tonada de la fam.

Al cru i al nu veig la cobdícia, 

sa evidència maligna, el perllongat

abús pactant ganàncies perilloses

a espatlles de qui sua famejant.

Veig el delicte sens condemna,

l´ofensa sens defensa, el dol pujant

costeres i tristures, i l'angoixa, 

asclar-se contra el tràfec terrenal. 

Veig on anem; l´onada que empenteja, 

el ramatge eixugant-se, el fruit vessat, 

l´amor perdut, a tomballons les mares 

sens un racó de pau per a plorar. 

                                      Matilde Llòria

                                “Altíssim Regne”

"ELS CASTELLS" de A. Massanell

El poeta vilafranquí va dedicar aquest inspirat sonet als Castells i , sobretot, als Castellers. 

Camins enllà de l'aire us somriu un estel
o és fruit d'aquest orgull que ens costa de colltòrcer
que, agermanant-se  Seny, Agilitat i Força,
alceu aquestes torres talment altra Babel?

Sou la plasticitat d'un somni, d'un anhel,
que abril darrere abril un clam de fe reforça
o plagieu el pi, de vermellosa escorça,
que fervorós arrela davant del nostre cel?

Sigui quin sigui el plor que us mena a aquest desfici
sigueu, o castellers!, fidels a l'exercici
que ens llega aquesta terra que ens ve donant el pa,

que cada cop que us veig dreçats com una flama
us sé talment la veu que arreu proclama
l'esperit inquiet del poble català.

                       Antoni Massanell i Esclassans