"EL MEUS PITS SÓN DOS OCELLS..." de M.M.Marçal

Aquest poema, el tercer dels nou que formen "Foguera Joana", és  ple de sensualitat i amb imatges prou explicites que resulten molt suggerents. 

Foguera Joana

III

Els meus pits són dos ocells engabiats
quan els teus dits els cerquen
per entre les fulles i les flors del vestit.

Però quan fulles i flors cauen a terra
-que el desig porta dalla!-
són dos peixos que et fugen de les mans
en les crestes nevades de la mar.

                        M. Mercè Marçal

                             "Bruixa de dol" 

" VISTA CANSADA " de Ángel González

Sempre entranyable, ara un xic melancòlic, el poeta mira la vida, una vida que, per ell,  ja no és el que era. "Nada grave" es el seu poemari pòstum.

    

No achaques a tu edad

este desinteres, la indiferencia

                  -casi desden-

                   con que miras la vida.

                       No culpes a tus ojos fatigados.

                       La fatiga no está en los ojos que miran,

                                  está en todo lo que ven

                                              Ángel González 

                                                                  "Nada grave"

" TEMPS " de Joan Vinyoli

Records  d'ahir, dels estius, de les vacances, d'una joventut que ja no tornarà i que el poeta no enyora. L'imatge correspon al Parc de Sant Salvador, de Santa Coloma de Farners, on de jove passava els estius.

Torna’m, ah, torna’m als anys
de la noiesa, amb els amics
a la riera, amb els passeigs
i les pistes de tenis i el ping-pong. No. No.
Torna’m a la furiosa
passió que de mi va fer un altre.
Ja no seré mai més el noi
que feia jocs. I me n’alegro.

                Joan Vinyoli 

                             "Vent d'aram"

"QUATRE COSES" de M.Antònia Salvà

La poeta mallorquina, sempre atenta observadora de la natura, ens fa confidència de les coses que més li plauen.

M'abelleixen quatre coses
-qui prou les sabrà lloar?-
El sol que bada les roses,
l'aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.

         M.Antònia Salvà

" FULLES DEL TRÈMOL " de Màrius Torres

La sensibilitat del poeta lleidatà és prou coneguda, però en aquesta tanka queda de nou palesa. Corprèn.

Fulles del trèmol,
qui tingués com vosaltres
en la ribera
un viure tan sensible,
una mort tan secreta. 

                Màrius Torres

" A TU..." de Joan Brossa

Joan Brossa ens ofereix una fórmula magistral per obtenir un poema. Sembla senzill, però no és tan fàcil d'aconseguir.

A tu, qui
siguis, t’invito
a trobar les coses amb
la transcendental bellesa,
com jo les trobo, i tindràs el
poema.
 

                Joan Brossa