Ets una tarda fosca amb crits vermells
al fons d’un bosc d’alzines negres.
Jo vaig cap al crepuscle
tentinejant,
carregat amb un gran feix de llenya
molt seca.
al fons d’un bosc d’alzines negres.
Jo vaig cap al crepuscle
tentinejant,
carregat amb un gran feix de llenya
molt seca.
Vols ajudar-me a suportar aquest pes,
a encendre un petit foc
per escalfar-hi
les mans tan buides de tots dos?
Joan Vinyoli
"Ara que és tard"
Molt bonic, com sempre fa el Vinyoli.
ResponEliminaIntens. Un bon poema, molt del seu estil.
EliminaÉs un poema trist i fosc.
ResponEliminaDesitjo que la seva pregunta tingués una resposta afirmativa... que trobés algú que l'ajudés a portar el feix de llenya seca i a encendre un petit foc.
Esperem que si que el trobes, hi ha carregàs que es fan molt feixugues per una persona sola.
EliminaBuidor omple buidor
ResponEliminaAquí
Sembla un contrasentit, però té certa lògica.
EliminaBuidor omple buidor
ResponEliminaAquí
Quan algú se'n va, és una tarda fosca...
ResponEliminaPetonets , Glòria.
Ho és. I trista, M.Roser.
EliminaPetonets!
Un poema per llegir i rellegir i tornar a llegir. Preciós.
ResponEliminaÉs el que passa amb els bons poemes, no te'n canses mai.
EliminaQuina figura més fantàstica els crits vermells, no Glòria?
ResponEliminaUn bon homentage per l'aniversari. No podem dir que no estiguem ben informats de poesia i poetes amb el teu blog, eh?
EliminaSempre procuro recordar els poetes en les dates del seus aniversari.
Comparteixo la poesia que m'agrada, però, malauradament, no tinc gaires coneixements i ho he de suplim amb entusiasme.
:-)