Tic-tac, tic-tac, fa el rellotge...
cau una fulla de cada roser.
L'oroneta emprèn la volada
i m'ha dit:-Tornaré!
cau una fulla de cada roser.
L'oroneta emprèn la volada
i m'ha dit:-Tornaré!
Ara fuig amb altres companyes
al país on el sol
tot l'hivern és més clar.
al país on el sol
tot l'hivern és més clar.
Tornarà quan els arbres rebrotin
i a la meva teulada
el seu niu refarà.
i a la meva teulada
el seu niu refarà.
Fins que un altre tic-tac me la torni,
com l'hauré d'enyorar.
com l'hauré d'enyorar.
Joana Raspall
Pintura: Marina Milà
És una cançoneta que té la lleugeresa del vol de les orenetes. Molt maca.
ResponEliminaLa Raspall sol fer un tipus de poesia que sembla lleugera i una mica infantil, però és molt tendre i sempre és agradable de llegir.
EliminaAles esteses.
ResponEliminaSe sap, misteriosament, el lloc exacte on ha de tornar.
Quina força té l'instint, és inexplicable!
Eliminamolt adient i musical ......ves amb la caloreta que fa que no tornin despistades les oronetes
ResponEliminaabraçada
Per sort no és guien pel clima, és alguna cosa més forta les que les fa migrar. Sinó pararien boges!
EliminaJa fa dies que no se'n veu cap...És veritat que tornen al mateix niu de l'any anterior!
ResponEliminaPetonets, Glòria.
És molt curiós. Allà on estiuejava tenien un niu prop de la meva finestra. M'agradava observar-les.
EliminaSempre tornaven, no sé si eren les mateixes, però.
tornaran, les veurem i tornarem a somriure amb elles i l'escalf de la primavera
ResponEliminaTornaran amb la Primavera, com cada any.
EliminaEncantadores missatgeres!
És un poema molt tendre! Gràcies per compartir-lo
ResponEliminaSi que ho és, aquesta poeta és la tendresa feta poesia.
EliminaGràcies a tu Ada!
Deliciosos poemes, els de Joana Raspall.
ResponEliminaTé una manera molt personal de fer poesia, tan senzilla, tan tendre. Solen ser poemes que agraden als infants i als grans també.
Elimina