Cinc cargols pel senderó
cap al país dels pobres.
La casa al coll, es ben feixuc,
no els deixa moure.
En arribar-hi veuen l'erm
i el regueró sense aigua,
la pal·lidesa dels infants,
els corbs a la teulada.
Els cargolets, pobres com són,
que donaran als pobres?
Només dibuixen un riell
d'argent a cada porta.
Tomàs Garcés
D'una escena, aparentment, tan senzilla, n'ha fet un poema molt ric.
ResponEliminaSenzill, innocent, un poema dolç, que inspira tendresa.
EliminaUna mirada poètica de bonhomia.
ResponEliminaLa major part de poemes d'aquest autor són amables, dolços. Veu el bo que hi ha en les coses més senzilles.
EliminaUn bonic poema...Els pobres caragolets, no hi poden fer gran cosa!
ResponEliminaPetonets Glòria.
Una mica d'il·lusió ajuda a viure, ells donen molt, l'únic que poden oferir.
EliminaPetonets, M.Roser!