dimarts, 22 de novembre del 2016

" UNA HORA COM AQUESTA " de Felícia Fuster

Els poemes de Felícia Fuster no són poemes fàcils, tenen una densitat, una intensitat que ens obliga a rellegir-los. I agraden, perquè diu moltes coses i les diu ben dites. 








Qui sap si també haureu viscut
una hora
com aquesta. De sobte, em pesa el cor.
Desordenat, a dintre meu no trobo
ja res d’altre.
El cel llunyà es fa dens i densa
la distància, el cop
del salt entre un bon dia i un adéu. 

Em sento fil tibant on tothom penja
plorant o bé rient
la roba que no porta. Mal lligada
m’estic. Em desdic de tothom,
de mi, de tots els vents
que m’empenyen les guerres, la incertesa. 

No sé oblidar el combat, ni els avions
que una agulla de cap pot desinflar,
fer caure; els murs fets de paper,
les espitlleres
del viure parcel·lat. M’escapo.
Esborro amb l’aigua dels meus ulls
el tall dels passos.

Després, cantant amb els àngels
del més enllà trobat, em sento fonda
d’espai no desistit. I escuma.
I sencera m’aboco. He conegut
l’absoluta mesura de la mort.
O gairebé. 
               Qui sap.

                          Felícia Fuster


Imatge:   Pintura Felícia Fuster

8 comentaris:

  1. Respostes
    1. Ben fet! Ja veuràs com aquesta segona vegada encara l'assaboriràs més.

      Elimina
  2. Mai havia llegit cap poema d'ella. No la coneixia, però aquest poema com la pintura em semblen sens dubte dos obres d'art.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és gaire coneguda potser perquè des de 1951 vivia a Paris, però és una veu a tenir en compte dintre de la poesia catalana.

      Elimina
  3. Com la Mari, és la primera vegada que la sento nomenar i em dol la meva ignorància i doblement, em dol, com a dona.
    Com expressa amb paraules i amb el pinzell, la fragilitat humana o la fragilitat en si mateixa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és estrany, si la poesia és un gènere minoritari el fet de viure a França no ajudava gaire a la difusió de la seva obra. A ran de la seva mort, el 2012, se'n va parlar d'ella als mitjans.
      Però la seva poesia, introspectiva i profunda, mereix un reconeixement.

      Elimina
  4. Un poema magnífic com també la pintura.
    Tampoc la coneixia.
    Gràcies!
    Aferradetes dolcetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com diu Maria Mercè Marçal en un comentari de l'obra de la Fuster:
      "Per sort, la seva poesia ens arriba tard però no pas a deshora".
      Gràcies a tu, bonica!

      Elimina