dilluns, 30 de maig del 2011

"LA BARCA" de Apel.les Mestres


La noia del poema té desig de descobrir nous horitzons. Un mon feliç on trobar flors, cants i rialles...


La donzella baixa al riu
a trenc d'alba;
entre terra i cel volant,
l'alosa canta.

Mig en terra sobre els joncs,
i mig a l'aigua,
buida i sola i com dormint
s'està a la barca.

La donzella en arribant
joiosa i salta:
"Barquer", crida, "Bon barquer,
passeu la barca!"

El barquer no respon pas,
que dorm encara;
la donzella sobre el banc
es deixa caure.

Guaita el riu i guaita el cel,
i les muntanyes;
terra i cel van clarejant,
del foc de l'alba.

Guaita el cel i guaita el riu
i escolta l'aigua
que, en veu baixa, sembla dir
coses estranyes.

La donzella té desig,
que l'embriaga:
"Volgués Déu que un cop de riu
trenqués l'amarra!

Volgués Déu que riu avall
partís la barca,
riu avall sense barquer,
ni rems ni amarres!

Volgués Déu que lluny, molt lluny,
la dugués l'aigua,
lluny, molt lluny, dret a un país
mai vist encara,

Allà on cauen els estels
quan trenca l'alba,
allà on van perfums de flors,
cants i rialles!"

                  Apel·les Mestres


Pintura: Albert Edelfelt

6 comentaris:

  1. Aquestes paraules, en aquest moment ... em farien, només llegir-les i esperar la pròxima elecció de paraules d'autors i autores, però la imatge del quadre, la seva llum, el riu, inclinació la jove, els colors i brillantors, em fan teclejar :)

    Bona nit, senyora

    PD: prenc nota del pintor absolutament desconegut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fátima, tu sempre tan detallista, no solament amb les poesies, també amb les imatges. Aquest pintor, que jo tampoc conec, és un mestre de la llum. Es troben tantes coses interessants buscant per Internet!
      Bona nit!

      Elimina
  2. Té desig i fins i tot un punt de desesperança, no? A mi em sembla com si fugís desesperada per a deixar enrere alguna cosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, pobre noia, té unes ganes boges de fugir, de trobar un país, que descriu tan bonic, que a mi també em venen ganes de conèixer ;-)

      Elimina
  3. Anava a dir que jo pujava amb ella a la barca, però després de llegir el comentari del Porquet millor m'ho callo! :D
    El poema és preciós! com la foto! m'ha recordat a La dama de blanc, evidentment!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  4. Ha, ha, Tens raó, després del comentari del Porquet no queda bé! ;-)
    Bona nit, preciosa!

    ResponElimina