"L'ALFABREGA" de Joan Maragall

S'acosta la revetlla i amb l'arribada de l'estiu floreix, fragant i olorosa l'alfàbrega, una planta purificadora i alhora afrodisíaca, que omplirà amb el seu perfum la nit de Sant Joan.

Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llança flaire, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que es van alçant.

Entremig dels núvols roigs,
el cel blau i les estrelles;
entremig dels crits de goig,
remoreig de fontanelles,
i entre el baf esbojarrant,
una flaire es va escampant
fresca, suau i candorosa:
les alfàbregues la fan:
són les mates oloroses
de la nit de Sant Joan.

Donzelles enamorades
d'un nuvi esdevenidor,
escabelleu les alfàbregues
perquè facin més olor.
L'alfàbrega escabellada
és un encenser violent
que al llançar la flaire enlaire
augmenta l'encantament.

Quina olor més fresca i forta,
ara que els focs ja se'n van!
Sant Joan, obriu la porta
perfumada del Llevant!
I en el matí d'aures blanes
l'alfàbrega trobarà
altres aromes germanes
que la nit fan oblidar.

Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llança flaire, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que es van alçant,

            que es van alçant!

                                           Joan Maragall 

"SINTESI" de Pere Quart

Demà es compliran 30 anys de la mort d'un dels poetes que més admiro. Un aniversari important que ha passat sense gaire ressò. Joan Oliver va ser un home lúcid, fidel a les seves idees, per tant incomode i crític amb la classe política dominant. Veieu sinó la seva actitud davant d'unes votacions que no l'il·lusionen gaire. Potser més d'un si senti identificat en aquests moments que vivim.
 

La Constitució
no em fa fred ni calor.
L'ha feta sense mi
un ardat* grimpador
cobejós i mesquí
d'experts sense parió
en l'art de consentir.

Ben pocs votaran NO
i molts votaran SÍ.
¿I per quina raó
la cosa anirà així?
Els mòbils són la por
d'una subversió,
la manca de juí,
el no saber qui es qui,
l'influx de tal senyor,
l'espera d'un guardó
o l'ordre d'obeir...

Què haig de fer? Què puc dir?
Com que l'abstenció
és una evasió
de bàmbol o coquí
jo, lliure i complidor,
haure de votar NI. 

                 Pere Quart

* ardat = multitud d'animals o persones.

"EL PASSAT I EL FUTUR" de Joan Teixidor

Joan Teixidor reconeix pertànyer a una nissaga que, dia a dia, ha anat fent país i se'n sent orgullós. Així serà per sempre.

Va néixer aquí el meu pare.
Els avis, més amunt,
segurs a la muntanya.

Eren gent aspriva,
pagesa i artesana.
Conreaven els camps 
i teixien el cànem
en la baluerna de fusta 
que ara veig al museu.

Eren gent honrada i obscura.
Potser, el rossinyol
fregava els seus somnis 
en el matí lluent.

Em dic Milany, Llaers,
i la Vila i la Bauma.
Em dic aquests noms que persisteixen
en els llibre geogràfics.
Quan camino d'esma pel món
m'oblido de qui sóc, 
però em canta la sang, 
els segles que s'apilen,
les hores escolades.

Sóc vell com els crepuscles
i visc les primaveres 
insomnes del passat.
Quan sigui mort encara
viuré en tots vosaltres.

                     Joan Teixidor

"PERLES" de Jacint Verdaguer

"Perles" és un recull de 170 càntics del "Llibre de l'amic i Amat" que Verdaguer, enamorat de la obra de Llull, va transformar en poesies. Avui, aniversari de la mort del poeta, en compartim una.

Digué l'amic a l'Amat
  - Per lo molt que m'heu donat, 
    trist de mi!, què us donaria?
Digué l'Amat a l'amic
  - Dóna'm ton cor fredolic
    que d'amor te l'ompliria.

              J. Verdaguer
                     "Perles"

"L'INFANT JUGAVA ..." de F. Garriga Barata

Els seus són poemes breus, però certs i colpidors. Avui llegim a Francesc Garriga,  un poeta que ens va deixar l'any passat.

 

l’infant jugava amb el no res. el temps
vingué de cop,
i trastocà les fites.

per què hem fugit dels jocs
al nucli immòbil dels temors?

de què, de qui, de quan, la fuga?

avui, el vell
segella finestrons
i tem la llum.

darrere la finestra
mesura els goigs.

i escura el temps en el sopar dels dies.

                               F. Garriga Barata

                                                               "La nit dels peixos"

                                

" GLOSSA " de Josep Carner

Un poema de Carner, senzill, infantil que ens mostra una vessant més del Príncep dels poetes, i que ens serveix per retre-li homenatge en l'aniversari de la seva mort a Brussel·les.

 

Sol, solet,
vine'm a veure, que tinc fred.

    Tothom de la casa
    és lluny, a fer el tomb;
    ja només vigilen
    mos soldats de plom.

    ¡Quina revolada
    de vent al terrat!
    I em mira, i s'eixampla,
    tan negre, el meu gat.

    La nina, malalta,
    jeu en un racó
    i roda per terra
    polsim de segó.

    Tinc esgarrifances,
    i de poc em val
    la casa tan freda
    i el sostre tan alt.

    Sol, vine, que el núvol
    tot ell és negror;
    fem.nos companyia
    si també tens por.

                        Josep Carner
                                  "Lloc"