dilluns, 21 de juny del 2021

"PÒRTIC" de Rosa Leveroni

Despedim la primavera amb un poema molt i molt romàntic, Rosa Leveroni, sempre esperant l'amor que l'ha de correspondre.  


  



 

Jo porto dintre meu
per fer-me companyia
la solitud només.
La solitud immensa
de l'estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè jo fos més teva

                            Rosa Leveroni

8 comentaris:

  1. Un poema preciós.

    Aferradetes ben fortes, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, la poesia de Leveroni és molt apassionada. Ai, aquests amors que fan patir...

      Elimina
  2. Un poerma preciós, gràcies Glòria...
    Bona Revetlla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, M.Roser, jo també et desitjo que gaudeixis de la revetlla.
      Gràcies a tu per la visita.

      Elimina
  3. Quin poema més bonic. Immensa Leveroni.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema que m'agrada molt. Em sorprèn no haver-lo compartit abans.

      Elimina
  4. Són versos en els que em puc projectar molt, com passa a vegades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla molt enamorada, no sé si corresposta, però.
      Són versos que arriben, és fácil fer-los teus.

      Elimina