Despedim la primavera amb un poema molt i molt romàntic, Rosa Leveroni, sempre esperant l'amor que l'ha de correspondre.
Jo porto dintre meu
per fer-me companyia
la solitud només.
La solitud immensa
de l'estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè jo fos més teva
Rosa Leveroni
Un poema preciós.
ResponEliminaAferradetes ben fortes, Glòria.
Si, la poesia de Leveroni és molt apassionada. Ai, aquests amors que fan patir...
EliminaUn poerma preciós, gràcies Glòria...
ResponEliminaBona Revetlla.
Hola, M.Roser, jo també et desitjo que gaudeixis de la revetlla.
EliminaGràcies a tu per la visita.
Quin poema més bonic. Immensa Leveroni.
ResponEliminaÉs un poema que m'agrada molt. Em sorprèn no haver-lo compartit abans.
EliminaSón versos en els que em puc projectar molt, com passa a vegades.
ResponEliminaSembla molt enamorada, no sé si corresposta, però.
EliminaSón versos que arriben, és fácil fer-los teus.