Enguany també és commemora el Centenari del naixement d'aquesta important poeta i traductora. La recordem en el dia de la Dona.
M'aixecaré del llit
i de l'insomni.
En obrir la porta,
rebré una bafarada
d'aire calent, mentre
els ulls se submergiran
en la frescor d'uns
pins, llunyans. Després,
prendré el càntir del racó,
i l'alçaré entre els meus
braços i sentiré
el doll viu
de l'aigua que refresca
la gola seca de
paraules no dites.Montserrat Abelló
Imatge del Calendari 2016 d'Amics de la Terrissa.
M'agraden els poemes de la Montserrat, o sigui que ara faria cent anys...Jo que la vaig conèixer temps era temps!!!
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Tu, M.Roser, ets una privilegiada! Vas conèixer a tants i tants poetes...
EliminaA mi també m'agrada la poesia de l'Abelló.
Un poema molt adient per la diada de la dona.
ResponEliminaLa lluita continua, l'endemà. I l'altre i l'altre...
He volgut recordar a l'Abelló en el seu Centenari aprofitant-ho per commemorar el dia de la dona.
EliminaLa lluita segueix, no defallirem.
Preciós el final, quina gran veritat: com cremen les paraules que es queden sense dir...
ResponEliminaCert, les paraules que diem poden fer mal, però les que es callen sempre pesen a dintre nostre.
Eliminamolt oportú recordatori amb una gran gran poeta nostrada!
ResponEliminaL'Abelló es mereix un record, és una de les Grans i a demés enguany es celebra el centenari del seu naixement.
EliminaEl "doll viu" de la poesia, que ho és tot.
ResponEliminaParaula viva, com deia Maragall, la que ens emociona, la que ens arriba.
EliminaQue bonica la metàfora del cànter i del doll d'aigua.
ResponEliminaÉs una metàfora molt encertada, molta poètica.
EliminaQuina gran dona la Abelló, amb la metàfora del càntir aconsegueix donar-li un aire fresc a lo que era una preocupació.
ResponElimina