"MEMÒRIA D'UN VIATGE" de Josep Maria LLompart

Entre els aniversaris que és commemoren aquest any està el 25è de la mort del poeta mallorquí, que estimava i defensava la seva terra i la llengua. Compartim avui un poema seu per recordar-lo.

De vegades diem: la nostra terra. 
Paraules escollides, aleshores, 
paraules de crestall -no les de cada 
dia: treball, taula, cullera-, 
paraules ben cruixents i tebiones 
acaronen el dring de la conversa: 
paraules 
per al nostre bon ús de patriotes. 
I somriem, molt còmplices. 
Escolteu: jo he vist la pluja 
pels teulats de la vila; he vist carrers 
amb fang, avars de passes; un cinema 
de dissabte, amb tuf d'aixella, 
tristor de cansament i dies núvols, 
aixoplugat dins el capvespre 
de l'alta Besalú, vila de comtes. 
He vist l'or vell del Priorat; les planes 
lentíssimes de l'Ebre 
color de riu i sang; el dur silenci 
dramàtic de Gandesa; l'enrunada misèria 
de l'ínclita Morella. 
He vist uns homes 
de sang afadigada, 
ossos humiliats d'enllà dels segles; 
uns homes amb els ulls com ganivetes 
per fitar el cel amarg. 
Aquest homes 
no diuen mai: la nostra terra, 
perquè ells són 
la nostra terra. 
Llavores 
he recordat uns cingles furiosos; 
la llum de la pineda; les muntanyes de l'illa; 
la flaire vellutada 
dels romanins de Formentor. 
Ells són, també, 
la nostra terra. 

                                                  Josep Maria LLompart