|
Rossinyol, petit poeta,
potser sense adornar-me'n, de tu he après
aquests silencis llargs
mentre bat tan de ple el sol de la vida.
Potser, sense adonar-me'n, això he après
de la teva paciència emboscada
entre branques fulloses:
l'espera d'una fràgil quietud
on els mots troben el seu fil de plata,
el germà fosc del teu cant resplendent.
M.Àngels Anglada
" Arietta "
El cant del rossinyol és el més bonic del món i fa tant de temps que no l'he sentit!!!
ResponEliminaPetonets.
El cant dels ocells és un regal de la Natura que cada cop costa més d'aconseguir. Una llàstima!
EliminaPetonets, M. Roser!
Un poema molt original.
ResponEliminaI bonic, oi? L'Anglada és una poeta excel·lent.
Eliminagran poeta ! gracies Glòria
ResponEliminaHo és, Elfree, és un plaer llegir-la.
EliminaGràcies a tu, sempre.
Un poema tan bell que sembla fet per un rossinyol.
ResponEliminaAi, Helena, tu sempre trobes les paraules adequades per descriure un poema.
EliminaEl cant del rossinyol unit a les paraules del poema i a la interpretació preciosa de Pau Casals.
ResponElimina