De la soca de vinya aprenc la paciènciaquan espera la vida i sols se’n veu l’absència,en els hiverns gelatsbraços nus enlairats,sembla morta la vinya, i els arrels en la terra,saben l’esforç callat que mou la primavera.La saba nova pujaràal cap del brot esclatarà,i el dia s’aclareix amb una fulla tendra.Quan fa el niu l’aulendra,en el ram s’obriràla flor menuda i el gra.
Simona GayDe la vinya jo sé la llarga paciència.De tot s’ha vist l’eflorescència,per tot arbre fruiter,primerenc, tardaner,se’n ven el temps de la collita.La vinya, rama estesa, espera la visitadel sol, cada dia d’estiu,guanya el raïm color més viu,i vol per cada gra la fina transparènciaon riu la clara llum. Jo sé la paciènciaen el ritme segurque esperi com la vinya el bell pàmpol madur
"Lluita amb l'àngel"
Fa de bon esperar la collita llegint poemes com aquest.
ResponEliminaSegur que serà una bona anyada.
Esperem que les coses que desitgem arribin, i que la collita sigui pròspera. Jo estic impacient ja.
EliminaLa impaciència, moltes vegades, moltes, ens juga males passades.
ResponEliminaJo en tic poca de paciència, ho reconec, cada cop menys.
EliminaTot hi que cada cop és més necessària mb els anys la vaig perdent...
A las primevera tot reviurà, només cal això, paciència per esperar...
ResponEliminaPetones.
El cicle de l'any fa el seu curs, no val impacientar-se. Però a voltes l'espera es fa feixuga.
EliminaPetonets, M.Roser!
Sempre va bé tornar a omplir la nostra bossa de paciència amb un bon poema... a vegades s'acaba i no ens podem quedar sense perquè la necessitem...
ResponEliminaGràcies, Glòria!
Tot arriba finalment, les coses bones i les que no ho són tant. Esperem que les properes dates ens portin el que volem, el que desitgem amb tanta força.
EliminaUna abraçada, Carme!