Ja teniu el tió a punt? S'acosta Nadal i s'han de mantenir les nostres tradicions. I als nens els fa tanta il·lusió...
La nit de Nadal
el bosc s'engalana;
els avets s'estiren
per fer la sardana
entorn del Nadó.
Una soca vella
no pot afegir-s'hi
i diu amb tristor:
-- Jo ja no sóc bona
per res; no tinc branques.Mes, pel cel ressonen
les veuetes blanques
dels àngels que diuen:
-- Sí, que vals! no ploris!
seràs el tió!
Joana Raspall
Un poema que és com un conte. Amb moral i tot!
ResponEliminaS'ha de ser positiu i la Joana en sap molt d'això: tots servim per alguna cosa bona
EliminaQuina dolçor. BON NADAL, Glòria.
ResponEliminaUn poema que convida a somriure.
EliminaBon Nadal!
Tothom té un lloc en l'univers. És com una cançoneta.
ResponEliminaJo el trobo deliciós, molt tendre.
EliminaUna abraçada, Consol!
A la meva escola algunes classes l'han après i quan jo els dic que era amiga de la Joana, estan contents...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Tu has conegut molts poetes importants, deus tenir moltes vivències i anècdotes per explicar, M.Roser, segur.
EliminaPetonets, bonica!
L'alegria i el bon rotllo de la Joana Raspall sempre commouen!!!
ResponEliminaGràcies, Glòria!
Entranyables poemes els de la Joana, tan senzills i tan encertats.
EliminaGràcies a tu, Carme, sempre!
molt maco i oportú el poema!!
ResponEliminaabraçades
Gràcies, Elfree, estic contenta que t'hagi agradat.
EliminaUna forta abraçada!
una vegada mes caic a casa teva en busca de un poema...Bon Nadal Gloria i mil gracies
ResponElimina!!!