dissabte, 28 d’abril del 2012

"ELS RECORDS" de Rosa Leveroni

És tan gran l'amor i la por al oblit que, desesperada, desitja ser recordada de la manera que sigui... Els poemes d'amor de Rosa Leveroni solen ser força tristos.



Jo fos per tu aquesta cançó tan dolça
que desgrana el molí.
Aquest oreig suau que t'agombola
perfumant-te el matí.
Fos el flauteig dels tòtils a la tarda
en la calma dels horts.
Si fos aquesta pau que t'acompanya
en el repòs dels ports ...
O fos la punxa de la rosa encesa
d'un desig abrandat.
Aquell record d'una hora de follia,
d'aguda voluptat.
Si fos l'enyorament d'uns braços tendres
que varen ser-te amics.
O bé la revifalla rancorosa
d'aquells menyspreus antics.
Si jo no fos per tu record amable,
fos almenys un neguit,
un odi o un dolor, una recança ...
Ho fos tot, menys l'oblit. 
           Rosa Leveroni 

10 comentaris:

  1. Ai si ho fos tot menys l'oblit.....potser trist però bell

    ResponElimina
    Respostes
    1. El poema és bellissim, però el que diu és molt trist.
      En fi, l'amor que fa patir.
      Bon diumenge, Elfri!

      Elimina
    2. no ocnsidero que sigui trist, doncs parla en passat

      Elimina
  2. Una mena de desesperació, com dius, gairebé al límit. "Un odi, un dolor o una recança"... colpidor. Em sembla colpidor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em sembla colpidor. Quan un està tan bojament enamorat ho passa fatal si no és del tot correspost.
      Bona nit i bon diumenge!

      Elimina
  3. Perquè el Jaume Sobirana no el va incloure als poemes per a funerals? S'ho mereixia, és devastador, és bell, és etern. És amor.

    ResponElimina
  4. Ho descrius molt bé. Tot això és aquest poema d'amor.

    ResponElimina
  5. Ara he lligat caps de la meva companya de sopar! el blog de la poesia i les portes obertes...

    doncs que sigui així per sempre, poesia i les portes ben obertes al món.

    Un plaer, Glòria :-)

    ResponElimina
  6. El plaer ha estat rebre la teva visita, Martí. :)
    Sovintejo el teu bloc. Molt bo.
    I torna quan vulguis tens les portes obertes a la poesia
    Una abraçada!

    ResponElimina
  7. És un poema treballat amb mètrica i rima que a més té sentiment .jo no el trobo tan trist perquè no parla en present , és un desig que vol ser ho tot per la estimat menys que s oblidi d ella. És bell.

    ResponElimina