Els records d'infantesa no tots són tots tendres i dolços. En hi ha alguns esgrogueïts, plens de melangia, com aquestes tardes que descriu el poeta mallorquí.
Deixàvem els abrics al penja-robescom qui deixa la pell de la mort pròpia,esquifidament quotidiana.Ben lligada la màscara – la personatràgica- sembraven la llavorde la conversa fonogràficadins l'aire de paperde la sala.El disc, un xic ratllat, s'entrebancavaadesiara. S'obrien els badalls;els ventallses tancaven.Hi havia l'oncle, la tia, les cosinescol·legiales.La llum de l'hora baixamenjada d'arnes.Jo en un racó, tot sol, sense fitarullades de la mort, jugavaamb els soldats de plom.J. M. LLompart
Doncs sí que són memòries força tètriques... tots recordem alguns vespres tediosos, però millor enlairar aquells que ens aixequen somriures!
ResponEliminaTens raó, Porquet, els records que no siguin plaents millor esborrar-los!
EliminaWow! On es pot comprar un llibre com aquest?
ResponEliminaÉs del llibre publicat el 1974 "Memòries i confessions d'un adolescent de casa bona" de Josep Maria Llompart.
EliminaNo sé si és fàcil de trobar a les llibreries. Ho miraré.
Jo he trobat el poema en un llibre de diferents autors catalans.